Llum que entra a través de les esquerdes

You’ll Never Walk Alone “mai caminaràs sol”

En 1963, un grup de Liverpool, Gerry and the Pacemakers, va gravar una versió de la cançó “You’ll Never Walk Alone”. El seu èxit va ser extraordinari i va arribar al número 1 de les llistes britàniques, on va romandre durant quatre setmanes seguides. Així va arribar a Anfield, ja que era costum posar per la megafonia de l’estadi les cançons que més sonaven en les emissores de ràdio. Va ser Bill Shankly, llegendari entrenador del Liverpool, qui va decidir que “You’ll Never Walk Alone” continuara sonant, i els aficionats “reds” van començar a cantar-la a cappella abans de cada partit del seu equip, amb tal força que el club la va adoptar com a himne i va convertir la frase “You’ll Never Walk Alone” en el seu lema.

Aquest lema simbolitza com pocs l’esperit col·lectiu que tantes vegades fa possible superar els reptes més difícils.

ASELEC, com ja coneixeu, compta amb més de 800 empreses, la majoria pimes de xicoteta dimensió que sovint han de fer front a contratemps i en altres ocasions, com l’actual, intentar sobreposar-se a dificultats majors com la crisi de gran impacte econòmic que estem patint ara. Una crisi a la qual no ens podem rendir, que ens obliga a enfrontar-nos a ella amb determinació, perquè finalment siga tan breu com intensa.

ASELEC persegueix una ambició: fer un sector més fort des de la unitat impulsant entre altres coses la cooperació entre empreses, la intel·ligència col·lectiva, l´enfocament en grans reptes i l’agilitat en la resposta. L’associació compta amb equips multidisciplinaris i fa una aposta per guanyar capacitats tecnològiques diferencials, lideratge, xarxes de contacte… i millors serveis per a poder aplanar el camí i al mateix temps marcar un horitzó en una situació d’alarma per a les seues empreses.

Aquestes no són les nostres receptes, sinó les dels pensadors més brillants en àrees com l’economia, la filosofia, la història, la sociologia, etc., i també són les principals característiques de la definició de polítiques d’impuls dels països més competitius del món com ara Corea del Sud, Singapur, Canadà i Dinamarca. No és casual.

Els uns i els altres coincideixen que són l’instrument més adequat per a ajudar a les empreses a processar els canvis de paradigma, i intercanviar coneixements sobre bones pràctiques en moments d’incertesa i sobretot activar la seua capacitat de canvi.

La base d’aquesta idea és clara: no es pot enfrontar a nous escenaris amb receptes del passat, sinó amb la construcció de nous models de negoci d’acord amb els reptes plantejats pel futur. Sens dubte, un repte extraordinari que requereix d’un esforç diari allunyat del dia a dia i allargar la nostra mirada, però mai sols. Des d’ASELEC hem d’establir rutes perquè cada esforç no siga estèril i ens permeta avançar un pas, aplicant els recursos i les idees esmentades acompanyades de la força de l’esperit col·lectiu.

Ara toca sobretot respondre a les urgències conjunturals, però sense perdre ni un moment de vista tot allò que demà ens farà més forts.

Si alguna cosa ens ha ensenyat el COVID-19 és que només sent forts i estant preparats podem fer front a obstacles imprevistos i noves incerteses que de segur ens ofereix el futur. Per a tot això, “You’ll Never Walk Alone”.

Un 2020 amb més ombres que llums

Toca sobreposar-se amb temprança, sense perdre de vista la realitat. Les conseqüències econòmiques derivades de les mesures aplicades contra el COVID-19 estan tenint una forta repercussió en l’economia mundial i, específicament, en l’espanyola.

Les últimes estimacions realitzades pel Fons Monetari Internacional (FMI) així ho avalen i es projecta que per a enguany l’economia mundial patirà una recessió del 3 % del PIB. Per a posar en contrast les dades, seria una recessió fins i tot més intensa que l’enregistrada en la crisi financera de 2008-2009 que va tensar el sistema financer global.

Aquests dies s’està valorant que per a l’any 2021 el creixement econòmic del món serà del 5,8 %. L’FMI apunta que aquesta previsió es basa en el supòsit que s’és capaç de combatre el COVID-19, que la pandèmia es va dissipant durant el segon trimestre de 2020 i que totes les mesures de contenció es van replegant, afavorint l’activitat econòmica.

En els últims anys ens havíem habituat a veure com Espanya era un dels països líders en el creixement de la zona euro. No obstant això, amb les actuals previsions realitzades, Espanya és el país que després d’Itàlia pateix major impacte d’aquest xoc econòmic, amb una caiguda estimada del 8 % del seu PIB. En funció de la durada d’aquesta situació, la caiguda pot ser menor o major. Es parla entre el 5 i el 12 %, però açò són de moment hipòtesi.

Una altra dada reveladora seria una pujada de la desocupació fins a una taxa del 20,80 %, un fet que es pot començar a palpar amb el descens de més de 830.000 afiliats a la Seguretat Social en el mes de març.

Al meu parer, la desocupació s’encruelirà directament amb el sector serveis i comerç, principalment en xicotets negocis d’hostaleria, turisme, moda i calçat, etc., i en menor grau amb els comerços de productes de primera necessitat. Tot això afecta l’activitat de les nostres empreses, sobretot la d’aquelles que concentren la seua activitat en aquests segments, i en un segon rang també es veu afectada l’activitat relacionada amb la construcció, especialment les xicotetes reformes a particulars per la reducció de la renda de moltes famílies.

Com cite en el meu anterior article, “l’electricitat és més indispensable que mai”. Per això, malgrat una conjuntural baixada de l’activitat tenim el privilegi de pertànyer a un sector tractor de l’economia i, en conseqüència, determinant per a la recuperació de tota la cadena econòmica.

EL YIN I EL YANG: Crisi i oportunitat

El símbol del yin i el yang es remunta a l’antiga Xina i representa la creença que tot en l’univers està format per dues forces que són oposades, però al mateix temps complementàries. D’acord amb el yin-yang i la seua filosofia sobre l’univers, tot allò que existeix és constant i al mateix temps cíclic. Quan una força domina, després se substitueix per la seua força oposada. Aquesta activitat continua i es repeteix constantment amb el temps.

Foscor-Llum Crisi-Oportunitat

Veient la delicada situació en termes econòmics que travessa Espanya i els foscos pronòstics, amb tota certesa és el moment de buscar la llum, l’oportunitat, com altres vegades ho hem fet, alçar-nos de nou, recorrent a les palanques de què disposem. Vegem a continuació les principals:

Les renovables es posicionen com la gran oportunitat per a impulsar el creixement econòmic en els pròxims 30 anys.

D’acord amb el primer informe sobre les perspectives mundials de les energies renovables, “Global Renewables Outlook”, publicat per l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA), l’avanç d’una transformació energètica basada en les energies renovables constitueix una oportunitat per a complir els objectius climàtics internacionals i al mateix temps impulsar el creixement econòmic, crear milions d’ocupacions i millorar el benestar humà d’ací al 2050.

Ara el focus dels governs està posat en la difícil tasca de controlar l’emergència sanitària i al mateix temps introduir mesures importants d’estímul i recuperació.

La crisi ha posat de manifest vulnerabilitats profundament arrelades del sistema actual. En accelerar les energies renovables i fer que la transició energètica siga una part integral de la recuperació en el sentit més ampli, els governs poden aconseguir múltiples objectius econòmics i socials en la recerca d’un futur resilient que no deixe a ningú enrere.

L’informe demostra que la inversió en activitats amb baixes emissions s’amortitzaria amb escreix, amb un estalvi huit vegades superior als costos, si es té en compte la reducció de les externalitats ambientals i sanitàries. Així mateix, explora formes de reduir les emissions globals de CO₂ en almenys un 70 % per al 2050. Afig una nova perspectiva sobre una descarbonització més profunda, que mostra el camí cap a les emissions zero i netes-zero.

El Pacte Verd Europeu “EU Green Deal” aposta per la reducció d’emissions i la descarbonització del sistema energètic.

En la mateixa línia del “Global Renewables Outlook”, la Comissió Europea acaba de presentar el Pacte Verd Europeu per a fer que l’economia de la UE siga sostenible i aconseguir convertir-se en el primer continent neutral en clima per a l’any 2050.

Aquest pla incorpora un full de ruta amb una sèrie d’actuacions per a impulsar l’ús eficient dels recursos mitjançant el pas a una economia neta i circular i detindre el canvi climàtic, revertir la pèrdua de biodiversitat i reduir la contaminació.

El Pacte Verd Europeu comprén tots els sectors de l’economia, especialment, entre altres, el de l’energia.

S’aposta per prioritzar l’eficiència energètica i pel desenvolupament d’un sector d’energia basat en gran part en fonts renovables, a més de per un subministrament d’energia segur i assequible, i un mercat energètic europeu totalment integrat, interconnectat i digitalitzat.

El full de ruta del Pacte Verd Europeu determina que:

La Comissió Europea farà propostes per a augmentar l’ambició climàtica per a l’any 2030 en la UE.
Els Estats membres actualitzaran els seus plans nacionals d’energia i clima en 2023 per a reflectir la nova ambició climàtica.
Descriu les inversions necessàries i els instruments de finançament disponibles.
Defineix els mitjans per a reduir les emissions.
Explica com garantir una transició justa i integradora.
Aborda altres àmbits de l’economia, com el transport, l’agricultura, els edificis i les indústries, com les de la siderúrgia, el ciment, les TIC, els tèxtils i els productes químics.

La Comissió Europea ha sol·licitat al Parlament Europeu i al Consell Europeu que referenden aquest pacte de la Comissió per a l’economia i el medi ambient futurs d’Europa, i proposarà les mesures anunciades en el full de ruta del Pacte Verd Europeu.

La consecució dels objectius d’aquest pacte exigirà una inversió significativa. Es calcula que complir els objectius actuals en matèria de clima i energia per al 2030 requerirà 260.000 milions d’euros d’inversió anual addicional, la qual cosa representa aproximadament l’1,5 % del PIB de 2018, per al que caldrà mobilitzar els sectors públic i privat.

El nou acord estableix que els estats membres actualitzen els seus plans nacionals d’energia i clima en 2023.

Pocs països tenen tantes oportunitats com Espanya en la nova economia verda.

Economistes de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) han realitzat una classificació de la capacitat de producció ecològica de cada país (mesura pionera en el món) i amb aquesta nova mesura, batejada com Índex de Complexitat Verda, es demostra que Espanya és un dels països amb major potencial per a beneficiar-se d’una economia verda gràcies, en gran manera, a la seua capacitat per a produir i millorar en productes lligats a les energies renovables o a les tecnologies de tractament i conservació de l’aigua.

Espanya ocupa actualment la 12a posició mundial en l’Índex de Complexitat Verda. No obstant això, el seu potencial per a avançar posicions és elevadíssim; de fet, l’estudi situa el nostre país com el tercer amb major potencial per a millorar. Per a això, hauria d’avançar en el desenvolupament de productes verds i tecnològicament avançats, com els lligats a les energies renovables i al tractament i la conservació de l’aigua.

El Climate Reality Project, iniciativa contra el canvi climàtic creada pel exvicepresident dels EUA, Al Gore, proposa per a Espanya 10 línies d’acció immediates que poden millorar el nostre futur i el dels nostres fills, un canvi de rumb que ens ajude a superar ambdues crisis, la del COVID-19 i la climàtica:

Posar un preu al carboni. Cada servei o producte ha d’incloure la seua petjada de carboni (producció i transport) i aquesta petjada ha de formar part del preu. Açò impulsarà produccions més pròximes i sostenibles.
Recolzar les energies renovables. Dur a terme un tancament accelerat de les energies fòssils i substituir aqueixa capacitat per renovables gestionables com la termosolar o la hidràulica de bombament, que permeten salvar la intermitència de les renovables. A més, ha de potenciar-se l’autoconsum, la generació distribuïda amb l’objectiu a curt termini de tindre un milió de teulades solars.
Impulsar urgentment una mobilitat no contaminant basada en el transport públic elèctric, els trajectes en bicicleta i vehicles d’ús compartit (car sharing, car pooling, VTC+taxi elèctric). Facilitar l’accés al cotxe elèctric. Substituir parcialment el transport per carretera pel tren i impulsar els camions amb pila d’hidrogen o elèctrics.
Protegir i impulsar la nostra Biodiversitat. Cuidar i potenciar els boscos autòctons, actuant proactivament per a evitar els incendis. Les solucions basades en la naturalesa han d’estendre’s a amplis corredors, i les polítiques d’espais protegits han de canviar l’enfocament d’espècies per l’enfocament de processos, creant milers d’ocupacions.
Agricultura sostenible i sobirania alimentària. Reducció de l’ús de fertilitzants, plaguicides i consum d’aigua. L’agricultura de conservació ha de recolzar-se buscant la sobirania alimentària i productes de quilòmetre zero.
Aigües netes. Les inversions relacionades amb l’aigua són estratègiques, tant en recollida, abastiment i depuració com en gestió racional, sobretot en un país tan vulnerable com aquest al canvi climàtic.
Economia circular. L’economia circular s’ha d’estendre impulsant, en aquest orde, la durabilitat, la reparabilitat i la reciclabilitat dels productes. Cal potenciar els mercats de segona mà i reduir la quantitat de residus fins nivells mínims, fent que cada sector assumisca com a matèries primeres els seus residus reciclats. Els fems de les ciutats han de separar-se al 100 % i la fracció orgànica ha de convertir-se en compost per a adob dels camps. Els abocadors i les incineradores han de tendir a desaparéixer i els que queden han de gestionar-se de forma òptima (cànon d’entrada més alt, criteris d’accés més estrictes i captura de metà imprescindible).
Ciutats sostenibles. Les ciutats han d’adaptar-se per a reduir les seues emissions, millorar la vida dels seus ciutadans i frenar els impactes climàtics aplicant solucions basades en la naturalesa (renaturalització d’espais públics, teulades verdes, horts urbans, etc.). A més, ha de dur-se a terme un pla massiu de rehabilitació d’habitatges que millore la seua eficiència en climatització tant enfront del fred com enfront de la calor, creant al mateix temps centenars de milers d’ocupacions.
Turisme circular. És necessari plantejar un model de turisme que millore l’entorn allí a on va i que no siga una font de consum de recursos locals i contaminació. Les aerolínies i navilieres han de reduir les seues emissions amb motors i carburants més eficients, i pagar per les que generen. També cal reduir l’oferta de vols de proximitat que puguen ser substituïts pel tren.
Treball i indústria més sostenibles. La indústria ha d’introduir el canvi climàtic de manera transversal en tota la seua gestió i producció, limitant les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el consum de matèries primeres no reciclables, impulsant el teletreball i minimitzant les reunions i els viatges de treball als imprescindibles.

En aquests dies de confinament, en ASELEC estem articulant respostes d’emergència a curt termini alhora que hem de continuar impulsant projectes transformadors per a generar capacitats de visió futures. Açò últim ho fem principalment amb VALÈNCIA ÉS ENERGIA, la nostra finestra al futur. Sorgeix de nou la necessitat de sobreviure hui i al mateix temps explorar amb el privilegi que estem en un sector decisiu.

“El desafiament actual suposa gestionar les emergències sense perdre de vista el futur”

El repte del treball en equip, la flexibilitat enfront del canvi i les connexions entre empresa d’igual i diferent grandària i especialització, ho facilitaran tot. I sobretot, amb coratge i amb el major optimisme possible.

Vaig començar aquest article amb una cançó feta lema, “You’ll Never Walk Alone”, i el tanque amb una altra, “Anthem” de Leonard Cohen.

La lletra d’aquesta cançó, en valencià, diu una cosa així com…