L’any passat, per aquestes dates, vam publicar en ASELEC un article escrit per mi en aquesta mateixa secció de VALÈNCIA ÉS ENERGIA amb el títol LLUM QUE ENTRA A TRAVES DE LES ESQUERDES.

En eixe article posàvem en valor el paper d’ASELEC per a fer un sector més fort des de la unitat, impulsant entre altres coses la cooperació entre empreses, la intel·ligència col·lectiva, l’enfocament en grans reptes i l’agilitat en la resposta. La nostra associació compta amb equips multidisciplinaris, fent una aposta per guanyar capacitats tecnològiques diferencials, lideratge, xarxes de contacte, millors serveis per a les seues empreses per a aplanar el camí i alhora marcar un horitzó de desenvolupament.

Amb això, ASELEC aposta per ser l’instrument més adequat per a ajudar les empreses a processar els canvis de paradigma i intercanviar coneixements sobre bones pràctiques en moments d’incertesa i sobretot activar la seua capacitat de canvi. Tot això referit especialment a la situació viscuda en 2020.

Ara ja, a punt d’acabar el tercer trimestre de 2021, aquests instruments han de servir per a orientar i informar les nostres empreses associades en un entorn de gran oportunitat com és la transició energètica i la palanca que en això poden suposar els fons NEXT GENERATION.

Un horitzó prometedor per a la dècada vinent en el sector energètic

La nova Llei Espanyola de Canvi Climàtic i el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC), garanteix que el nostre sector experimentarà una transformació radical durant aquesta pròxima dècada cap a una major presència d’energies renovables en una societat cada vegada més electrificada, amb noves tecnologies per a la descarbonització plena en 2050. En un context molt difícil, després d’any i mig de dura lluita contra el Covid-19, el sector ix reforçat en ser garant d’una recuperació que ha de ser, forçosament, verda.

L’horitzó 2030 servirà per a tancar tot el parc generador de carbó i bona part de les centrals nuclears. Per a llavors, la capacitat eòlica s’haurà pràcticament duplicat i la capacitat fotovoltaica s’haurà multiplicat quasi per cinc.

Tot fa preveure que l’horitzó del PNIEC en  la següent etapa portarà al nostre mix generador tecnologies que no són madures actualment, com l’emmagatzematge a través de bateries o l’eòlica marina en les nostres costes. També apareixeran al final de la dècada noves centrals de bombament. I, sens dubte, es consolidarà l’aposta per l’hidrogen verd que servirà per a l’emmagatzematge d’electricitat renovable i per a dinamitzar la nostra indústria. Espanya està cridada a desenvolupar tota una cadena de valor industrial entorn d’el hidrogen d’origen renovable.

En síntesi, és un moment excel·lent per a apostar decididament pel sector energètic a Espanya. Per a treballar, invertir, gestionar i investigar sobre ell. Estem davant un període apassionant d’expansió i de revolució que val la pena seguir.

Els beneficis derivats d’eixir triomfants de la lluita contra el canvi climàtic són superiors a la inversió que s’ha de dur a terme per a aconseguir-lo

La transició energètica representa una oportunitat de reactivació econòmica després de la crisi provocada per la pandèmia. Hi ha diversos exemples al llarg la història lligats a les revolucions industrials (la primera amb el carbó i la segona amb el petroli), però l’actual és decisiva perquè d’ella depén el futur del planeta. El canvi de patró, passar d’un model energètic basat en l’ús majoritari de combustibles fòssils a un model on siga majoritari l’ús de fonts renovables per a reduir les emissions de carboni, requereix de una important aposta per la innovació i la tecnologia.

Les energies renovables són un element clau per a la necessària transició energètica. Les noves solucions tecnològiques com l’emmagatzematge energètic permetran que la generació d’origen renovable, eòlica, solar fotovoltaica i hidroelèctrica, caracteritzada per la seua intermitència, puga adaptar-se a la demanda d’energia.

Cal posar en valor el paper que juguen tots els agents que s’enfronten a aquest repte. Sense la resposta del sector privat, dels ciutadans, dels investigadors i de la capacitat de professionals i empreses, tot això no serà possible.

En la seua lluita contra el canvi climàtic, la UE ha acordat un paquet global de fons europeus de 1,82 bilions d’euros destinats, entre altres mesures, al Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU). Del Fons Europeu de Recuperació, dotat amb 750.000 milions d’euros, a Espanya li corresponen 140.000 milions d’euros dels quals 72.700 milions es materialitzaran en subvencions i 67.300 milions en préstecs.

Aquests fons són una gran oportunitat per a l’economia espanyola alhora que suposen un gran repte per a l’Administració i per a tot el sector. El més costós seria que no es produïra aquesta transició energètica que ha de ser ecològica i justa, conciliant la contribució a la progressiva descarbonització de l’economia a través de la implantació de les energies renovables amb el foment del desenvolupament econòmic i social del medi rural, alguna cosa que ajudarà a pal·liar el problema del despoblament que pateixen molts territoris.

Al costat de les energies renovables i l’electrificació de l’economia, l’hidrogen verd jugarà un paper fonamental en aquesta transició. Per a això es necessiten més renovables, un mercat rendible, una cadena de subministrament i de valor eficient i un mercat d’emmagatzematge, distribució i logística. En 2030, amb eòlica terrestre i en 2035 amb eòlica marina, l’hidrogen verd pot ser competitiu.

Per a provocar aquesta transició, és necessari invertir en un moment del temps per a obtindre aqueixos estalvis després. Cal matisar que, encara que en el seu conjunt vaja a generar un estalvi, pot també generar desequilibris i és a aquest aspecte al qual, tant les empreses com el sector públic, han de parar atenció i ser responsables.

Aquesta inversió serà de milers de milions d’euros cada any, però no sols recaurà en el sector públic. Les empreses també hauran de posar el seu granet d’arena.

En conclusió, la transició energètica a la qual ens enfrontem, la més important dels últims temps, ha de ser una oportunitat per a industrialitzar Espanya, crear ocupació sostenible i reduir la petjada de carboni. És indiscutible que el sector públic i el sector privat han d’estar en constant diàleg per a aprofitar els fons, transformar l’economia i recuperar-nos de la crisi. El temps ho dirà.

Espanya rep els primers 9.000 milions d’euros del pla de recuperació

La Comissió Europea va transferir el passat 17 d’agost a Espanya els primers 9.000 milions d’euros del pla de recuperació. Arriben com a bestreta dels quasi 70.000 milions que el Govern ha sol·licitat a l’Executiu comunitari en forma de transferències no reembossables.

Aquest primer lliurament equival al 13% de les transferències totals que Espanya rebrà fins a 2026 dels fons Next Generation.  El Govern espera rebre altres 10.000 milions abans de final de 2021.

Es tracta del percentatge de prefinançament que s’entrega a cada país després que aquest ferm els acords de finançament amb Brussel·les, l’últim tràmit abans dels desemborsaments.

En concreto, este anticipo equivale al 13% de los subsidios que ha solicitado el Gobierno de Pedro Sánchez. Aunque España tiene asignados unos 140.000 millones entre transferencias y créditos, por ahora únicamente ha solicitado la parte no reembolsable.

En concret, aquesta bestreta equival al 13% dels subsidis que ha sol·licitat el Govern de Pedro Sánchez. Encara que Espanya té assignats uns 140.000 milions entre transferències i crèdits, ara com ara únicament ha sol·licitat la part no reembossable.

En paraules de  la cap de l’Executiu comunitari, Úrsula von der Leyen, “el desemborsament dels fons NEXTGENERATION EU posa hui en marxa el Pla de Recuperació i Resiliència d’Espanya (PERTE). Aquest pla serà un impuls crucial per a fer que el Pacte Verd siga una realitat, digitalitzar l’economia i fer que Espanya siga més resilient que mai”.

El pla espanyol va ser aprovat per Brussel·les el passat 16 de juny i va rebre l’aval del Consell, que representa als 27 Governs dels països de la Unió Europea (UE), el 13 de juliol.

La resta dels diners s’anirà entregant gradualment segons es complisquen les fites que el Govern espanyol va incloure en el seu pla de recuperació presentat a Brussel·les.

De fet, la Comissió creu que és probable que Espanya puga rebre aquest any altre desemborsament d’ajudes del fons de recuperació previst en 10.000 milions d’euros, lligat a cinquanta fites i objectius del pla que ja s’han complit entre març de 2020 i juny de 2021. Per això, el Govern espera que no hi haja cap problema per a rebre’l.

Els principals objectius i per consegüent destí dels fons van dirigits a crear un país més verd i digital.

Pròxims desemborsaments

El segon pagament, d’uns 12.000 milions, es produiria en primavera de 2022 si s’han aconseguit les metes acordades per a final d’enguany, entre elles la reforma del mercat laboral i la resta de manera semestral fins a finals de 2026 conforme es vaja implementant el pla.

Espanya ha optat per concentrar la major part de les reformes i inversions en els tres primers anys de vida del fons el que es reflecteix en el volum de desemborsaments previstos. Aproximadament 19.000 milions en 2021, 18.000 milions en 2022, 17.000 milions en 2023, 8.000 milions en 2024, 3.000 milions en 2025 i 4.000 milions en 2026.

PERTE. (Pla de Recuperació Transformació i Resiliència). Fons destinats a donar un gran impuls a la Transició Energètica. energètica i destí de les noves ajudes.

Per a activar el procés de transformació aprofitant els fons europeus, recentment el Govern Espanyol, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, va aprovar un paquet de 660 milions d’euros ampliables a 1.320 milions en ajudes per a instal·lacions d‘autoconsum, emmagatzematge energètic darrere de comptador i climatització amb energies renovables.

El nou pla d’ajudes, amb càrrec al pressupost del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, suposa la primera línia a gran escala i a nivell estatal dirigida específicament a autoconsum i emmagatzematge d’energia i climatització com a principal consum energètic en edificis coberts amb energies renovables.

El pla ha sigut consensuat entre el Govern i les Comunitats Autònomes, articulant les ajudes en sis programes:

• Autoconsum: fins a 900 milions d’euros.
• Emmagatzematge darrere del comptador: fins a 220 milions d’euros.
• Climatització i producció d’ACS amb EERR: fins a 200 milions d’euros.

Les claus de les ajudes públiques als programes de transició energètica estan en el fet que servisquen d’exponent a la inversió privada i fomenten la creació d’ocupació de proximitat, la millora competitiva de les empreses i la millora de les economies domèstiques en reduir els seus costos energètics.

Objectius previstos amb les ajudes

Es preveu, que les ajudes permeten:

• Construir 1.850 MW renovables, incloent climatització i producció d’ACS en més de 40.000 MW.
• Crear més de 25.000 noves ocupacions.
• Augmentar el PIB entorn dels 1,7 milions d’euros per milió d’ajuda invertit.
• Reduir les emissions estatals de CO₂ en més d’un milió de tones/any.

A més, les ajudes han de contribuir a aconseguir els objectius d’energies netes i reducció d’emissions marcats per Espanya en el PNIEC (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima) en el qual es preveu una presència de renovables sobre l’ús final d’energia del 42% en 2030.

Conjunt d’actuacions

El programa d’ajudes està estructurat en sis conjunts d’actuacions.

• Autoconsum i emmagatzematge en el sector serveis.
• Autoconsum i emmagatzematge en altres sectors productius, amb prioritat en la indústria i l’agropecuari.
• Incorporació d’emmagatzematge en autoconsums existents en sectors econòmics.

Tres programes dirigits al sector residencial

• Autoconsum i emmagatzematge en el sector residencial, sector públic i tercer sector.
• Incorporació d’emmagatzematge en autoconsums del sector residencial, sector públic i tercer sector.
• Climatització i ACS obtinguda amb EERR en el sector residencial, inclosa la VPO.

Beneficiaris i partides subvencionables

La quantia de les ajudes pot variar en funció del beneficiari i de la mena d’instal·lació.

En el cas de l’energia solar fotovoltaica, les ajudes abastaran des del 15% per a una gran empresa fins al 45% per a una pime o un sistema xicotet, inferior a 10 kW.  Per a particulars en sistemes d’autoconsum col·lectiu, podran beneficiar-se entre un 40 i un 50% i per a les Administracions Públiques fins a un 70%.

El PERTE concedeix especial atenció a les actuacions dirigides al foment de l’autoconsum compartit i l’impuls de comunitats energètiques locals en poblacions i nuclis rurals de menys de 5.000 habitants.

Totes les instal·lacions subvenciones hauran d’incloure obligatòriament un sistema de monitoratge. En empreses i administracions el seu rendiment haurà de reflectir-se en una pantalla a la vista de treballadors i públic. En el cas d’habitatges particulars serà accessible mitjançant un dispositiu mòbil, principalment un telèfon intel·ligent.

L’IDAE (Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia) serà el responsable de coordinar les diferents actuacions i de fer un seguiment del seu desenvolupament i evolució.

Les diferents partides subvencionables són:

• Inversions en equips i materials.
• Obra civil.
• Equipamients electromecànics, hidràulics, de control i auxiliars.
• Sistemes de gestió i monitorització.
• Redacció de projectes i memòries tècniques                                                                         
• Direcció facultativa.

Accions iniciades en la Comunitat Valenciana

Ivace convoca ajudes per a impulsar la mobilitat sostenible a la Comunitat Valenciana

La Generalitat Valenciana, a través de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), concedirà ajudes del 70% del cost de la instal·lació d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics pública i privada en el marc del Programa d’Incentius a la Mobilitat Eficient i Sostenible (Moves III). Així mateix, ha anunciat que destinarà dos milions d’euros a impulsar la mobilitat sostenible en el sector de el transport.

 

La Generalitat Valenciana ha convocat ajudes per a impulsar la mobilitat sostenible a la regió.

L’IVACE va publicar dijous passat 29 de juliol en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la convocatòria del Pla Moves III que subvencionarà amb 10,5 milions d’euros fins a 2023 la implantació d’infraestructura recarrega de vehicles elèctrics per adquisició directa. Particulars, autònoms, comunitats de propietaris i administracions sense activitat econòmica podran optar a ajudes del 70% que s’incrementaran fins al 80% en el cas de municipis de menys de 5.000 habitants.

Per a les empreses l’ajuda serà del 35%, encara que si es tracta de mitjanes empreses la quantia ascendeix al 45% i per a les xicotetes se situa en el 55%. A més, si estan situades en localitats de menys de 5.000 habitants, l’ajuda es veurà incrementada en un 5%.

La convocatòria del Moves III estarà oberta fins al 31 de desembre de 2023 i es podran subvencionar les actuacions realitzades amb posterioritat al 9 d’abril de 2021.

Pla Moves en la Comunitat Valenciana

Les ajudes del tercer Pla Moves a la Comunitat Valenciana es podran sol·licitar per a la instal·lació d’un punt de recàrrega de qualsevol potència d’ús privat en el sector residencial, incloses els habitatges unifamiliars i d’ús públic en el sector no residencial (aparcaments públics, hotels, centres comercials, universitats, hospitals, polígons industrials, centres esportius, etc.).

També es recolzaran els d’ús privat tant en zones d’estacionament d’empreses privades i públiques per a donar servei a la seua pròpia flota com en zones d’estacionament d’empreses privades i públiques per a donar servei als seus treballadors i clients. Així mateix, se subvencionaran els punts de recàrrega en via pública, eixos viaris urbans i interurbans i en la xarxa de carreteres, sent d’especial interés la infraestructura de recàrrega en estacions de servei i gasolineres.

En el cas de les comunitats de propietaris, seran subvencionables les canalitzacions necessàries per a disposar de la preinstal·lació elèctrica i de servei de comunicacions per a dotar de recàrrega intel·ligent a la recàrrega vinculada de vehicle elèctric. L’IVACE ha habilitat un portal web per a accedir a tota la informació referent al Moves III a la Comunitat Valenciana, tant per a l’adquisició de vehicles com per a instal·lar punts de recàrrega.

Valencia presenta su Estrategia Energética 2020-2030

L’estratègia energètica té com a eixos bàsics l’electrificació de la demanda d’energia, l’eficiència energètica i la mobilitat sostenible.

El Ajuntament de València i la Fundació Energies Renovables han presentat una Estratègia Energètica 2020-2030 per a la ciutat. El pla pretén situar a València entre les ciutats més sostenibles a Espanya i Europa.

Partint de la premissa que l’energia és un dret, l’estratègia energètica de València 2020-2030 es basa en l’electrificació de la demanda, l’aposta per l’autoconsum, la transició a la mobilitat sostenible i la rehabilitació energètica.

D’acord amb el comunicat de premsa, l’estratègia s’ha elaborat sobre la base de dades de l’any 2007, establint objectius ambiciosos per al 2030.

 

L’Ajuntament jugarà un paper clau, fomentant l’ús de autoconsum en cobertes, mobiliari urbà i aparcaments municipals, augmentant la traçabilitat de carrils bici que unisquen els diferents punts d’interés de la ciutat i establint plataformes d’ús compartit de vehicles i flotes de transport públic electrificades.

Per a això és fonamental el treball conjunt de la societat civil, el sector privat, els divulgadors i les administracions públiques a través de el grup de treball per la Transició Energètica de València en el qual ASELEC participa de forma molt activa.

 

Juanjo Catalán Giménez

Consultor empresarial y Coolhunter energètic

Assessor d’ASELEC