El Clean Energy Package, o el paquet d’energia neta de la Unió Europea, és encara un concepte molt nou però que sens dubte tindrà una transcendència fonamental en el sector elèctric els pròxims anys.

La tan nomenada transició energètica suposa descarbonitzar l’economia a favor de la sostenibilitat ecològica, principalment electrificant l’energia. El creixement econòmic requereix, malgrat ser més eficients, un increment del consum energètic que inexorablement passa per ser elèctric d’origen renovable.

La UE sempre s’ha postulat com a líder global a l’efecte, però fins ara els objectius han sigut molt discrets: no hi ha temps per a més prorrogues, i els compromisos adquirits pels EEMM per a 2030 són tremendament ambiciosos. De nosaltres depén que, a més, siguen realistes.

Antecedents

Segons l’acord de París, hem arribat al pic d’emissions de GEI. A l’octubre del 2014, el Consell Europeu va acordar el “Marc d’actuació” de la UE en matèria de clima i energia fins al 2030.

La Comissió vol que la UE lidere la transició cap a una economia baixa en carboni, la qual cosa implica una reducció d’emissions de CO2 almenys en un 40% el 2030, marcant els objectius següents.

1. Donar prioritat a l’eficiència energètica.
2. Convertir-nos en líder mundial d’energies renovables.
3. Oferir un tracte just als consumidors.

Tot açò implica principalment el següent:

• Més energies renovables.
• Paper actiu del consumidor.
• Nous usos de l’electricitat.
• Digitalització de les xarxes.
• Manteniment de la seguretat de subministrament.

Vist així, no conec cap aspecte on el sector de les instal·lacions elèctriques siga alié, però sent realistes el repte és molt alt i implica un gran esforç de reconversió del sector.

Per a fer front a una probable concentració del mercat per l’avantatge dels operadors per a crear nous models de negoci, les pimes del sector tenen alguns avantatges. La flexibilitat, agilitat i proximitat amb el consumidor, influir en ell ara que tindrà nous poders en el seu paper actiu pel fet de disposar de més informació a través dels comptadors intel·ligents, el canvi de preus regulats per preus dinàmics, noves eines comparatives al seu abast i se suposa que factures més clares.

D’altra banda, comptarà amb majors possibilitats com a autoconsumidor i agregador, formant part de les noves comunitats energètiques, a més de tota una sèrie de palanques regulatòries per a facilitar i impulsar la gestió activa de la demanda. I, finalment, més protecció, principalment a través d’un bon ús de les dades.

En la gràfica següent expose una visió general i quantificada del repte a un horitzó 2030 que ja ha començat i que, insistisc, no admet cap més demora.

Un primer capítol de VALÈNCIA ÉS ENERGIA que de segur que comentarem més avant àmpliament en vista del probable major repte sectorial a què ens hem enfrontat, i que haurem d’intentar en la mateixa proporció convertir en oportunitat. De nosaltres depén: cal estar atents, ser àgils i estar preparats.

                     Juanjo Catalán
Coolhunter energètic – Assessor d’ASELEC