Dia Mundial del Vehicle Elèctric
9 raons per les quals el seu avanç en matriculacions marcarà el nostre futur econòmic
Existeixen més de 9 raons per les quals l’avanç del VE marcarà el futur econòmic de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. Per què 9? D’una banda, volia explotar la coincidència del mateix dia i mes en el seu moment Mundial per una qüestió de forma i cridar l’atenció amb això. La segona i principal, seguint la llei de Pareto. Quan es mesuren indicadors convé posar el focus en el 20% o menys del total, que suposen el 80% o més del resultat. Així doncs, malgrat trobar més arguments a favor he decidisc exposar els més rellevants des d’una perspectiva holística.
Fem primer un xicotet repàs de la història del VE:
El VE no és un nouvingut, el seu origen es remunta al segle XIX, entre els anys 1832 i 1839, molt abans que el desenvolupament del motor de combustió interna. El primer vehicle a propulsió elèctrica va ser inventat per un enginyer químic escocés anomenat Robert Anderson. Posteriorment, en 1835, es van construir les primeres unitats a escala reduïda. En 1881, apareix la primera motocicleta elèctrica. En 1888, a Alemanya, Flocken Elektrowagen crea un automòbil de quatre rodes amb un motor de 0,7 kW, una bateria de 100 kg i que aconseguia els 15 km/h. Posteriorment, en els primers anys del segle XX, diverses companyies nord-americanes com Anderson i Studebaker, entre altres, van començar a produir vehicles elèctrics a major escala. En aqueixa època, Thomas Edison va aconseguir que les bateries recarregables de níquel i ferro permeteren una major autonomia als vehicles alimentats per electricitat.
Malgrat tots aquests desenvolupaments, el vehicle elèctric es veu relegat amb l’arribada de la industrialització. Henry Ford en 1903 crea el Ford T, un cotxe de motor de gasolina fabricat en cadena amb un preu molt popular que coincideix amb la caiguda dels preus del petroli i la falta d’una xarxa d’electricitat. En l’actualitat, 100 anys més tard, veient les seqüeles del petroli, és inqüestionable la rellevància d’electrificació del transport i la mobilitat i el seu impacte positiu en la conservació del medi ambient, contribuint a la reducció del volum de gasos d’efecte d’hivernacle ocasionat pels vehicles convencionals.
En projecció a futur, l’objectiu és que per a l’any 2050 els vehicles elèctrics siguen el mitjà de transport d’ús massiu en el món, a causa de la seua eficiència i sostenibilitat. Encara que per a això, encara queden moltes coses pendents per fer en molt poc temps.
Les 9 raons per les quals apostar pel vehicle elèctric
- El món necessita donar un gir de 180 graus en les seues polítiques energètiques. Aquells països que no entren en l’econòmica sostenible quedaran exclosos de l’ordre econòmic mundial. El transport i mobilitat a Espanya ascendeixen a 35,1 milions de tones CO2.eq. (equivalents) de les quals un 87% corresponen a persones i un 13% al transport de mercaderies urbà i per carretera.
- La balança comercial d’Espanya és deficitària en gran part per l’alta importació de combustibles derivats del petroli. En 2022, el país va importar 63,5 milions de tones de cru de petroli, registrant un dèficit en la seua Balança comercial de 71.358,5 milions d’euros, un 5,37% del seu PIB. En concret, les importacions de petroli han contribuït al dèficit comercial en 26.800 milions d’euros.
- La competitivitat de la nostra economia és molt vulnerable a la volatilitat de preus dels hidrocarburs. Descarbonizar la nostra economia a través de l’electrificació és una prioritat ambiental i econòmica que permet reduir les importacions i guanyar autonomia energètica utilitzant fonts d’energia primària renovables i autòctones. L’actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima “PNIEC” marca com a objectiu reduir al 51% la dependència energètica d’Espanya enfront del 73% anterior a la pandèmia.
- Impulsar la generació d’electricitat renovable depén d’augmentar la demanda elèctrica. L’electrificació del transport i la mobilitat és el principal vector cap a l’electrificació del consum final d’energies. Si aquest no augmenta, es pot crear una gran bambolla en les renovables amb totes les conseqüències que això implica.
- Assegurar el “Trilema Energètic”. Com a cita Mariano Marzo Catedràtic emèrit de Ciències de la Terra en la Universitat de Barcelona i exprofessor meu: “No ens podem conformar amb un subministrament segur i barat, però ambientalment brut. Tampoc amb un subministrament net a costa de descurar la seguretat i els costos.” El trilema energètic suposa: garantia de subministrament (fonamental), energia neta i energia assequible.
- Canviar un cotxe de combustió interna per un elèctric redueix per quatre la demanda d’energia i, en contrapartida, s’incrementa la demanda d’electricitat. Electrificar la mobilitat i el transport és la principal meta en descarbonització juntament amb la climatització d’edificis.
- A la cua d’Europa, suspenem en eMovilitat. A pesar que en els últims mesos les vendes de vehicles elèctrics estan augmentant, el ritme actual de matriculacions continua sent insuficient per a aconseguir l’objectiu necessari de 190.000 unitats en 2023. De seguir així posem en risc el nostre lideratge com a 2n país fabricador d’automòbils de la UE, amb l’agreujant del gran pes del nostre transport per carretera a l’ésser un país perifèric. En particular, la Comunitat Valenciana necessita l’impuls del corredor mediterrani per a descarbonitzar el transport i per a enfortir la seua indústria de l’automòbil. Perquè FORD continue a Almussafes necessita l’impuls del VE, igual que la futura planta de bateries de Volkswagen de Sagunt, entre totes dues juntament amb la seua indústria auxiliar, estan en joc milers de llocs de treball i per arrossegament, el conjunt de l’economia de la Comunitat Valenciana.
- El futur de la mobilitat i del transport serà elèctric o no serà. La UE ha establit com a any límit 2035 el que obliga la nostra indústria a reconvertir-se o morir en mans de la potent indústria xinesa. L’economia espanyola actualment es troba massa concentrada en els serveis, no ens podem permetre perdre el nostre principal bastió industrial que suposa milers de llocs de treball directes i indirectes i que impulsa la innovació tecnològica de molts altres sectors.
- El vehicle elèctric: un element multifuncional. Igual que podem comparar la funcionalitat d’un telèfon intel·ligent amb un telèfon fix de fa 30 anys, podem comparar la funcionalitat dels pròxims vehicles elèctrics front la majoria de vehicles dièsel i gasolina que circulen per les nostres carreteres actualment. El VE més enllà de desplaçar-nos d’un lloc a un altre, serà un estabilitzador i gestor del nou sistema elèctric distribuït, donant sentit a la digitalització i desplegament de la xarxa intel·ligent, la penetració d’autoconsum SFV, la creació de comunitats energètiques i un llarg etc. D’altra banda, serà una computadora mòbil en disposar d’una absoluta connectivitat que canviarà el futur de la mobilitat i del trànsit tal com ho entenem hui. A San Francisco (Califòrnia), ja existeixen flotes senceres de taxis de conducció autònoma sense conductor. Només és un signe més que el futur ja és present.
En conclusió, el món sencer està d’acord i en alerta a tenor dels creixents fenòmens climàtics. Només podem lluitar contra el canvi climàtic electrificant l’economia amb energies renovables i això, no serà possible sense els vehicles elèctrics.
ASELEC amb el vehicle elèctric
L’Associació, seguint amb la seua ferma aposta per donar visibilitat dels beneficis de la mobilitat elèctrica i sostenible, en 2018 adquireix el seu primer cotxe elèctric un RENAULT ZOE i que, després d’una experiència de 5 anys molt satisfactòria, el juny passat va ser substituït arran de l’adquisició d’un nou vehicle elèctric d’avantguarda com el KIA e-Niro.
Per a l’adquisició del vehicle, ASELEC es beneficiarà d’una ajuda de 2.900€, de la Unió Europea, amb càrrec al Fons NextGenerationEU, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per a l’adquisició de vehicles elèctrics “endollables” i de pila combustible dins del Programa d’incentius a la mobilitat eficient i sostenible (Programa MOVES III Vehicles Comunitat Valenciana) del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través del IDAE, gestionat per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).
Implicacions del vehicle elèctric per a l’instal·lador
Sens dubte, un dels principals colls de botella per a les vendes de vehicles elèctrics són les insuficients infraestructures de recàrrega “IRVE” juntament amb les pròpies barreres a la recàrrega domèstica per les limitacions del parc residencial edificat. Per al primer, s’estan regulant mesures que ens ha de portar entre altres coses a disposar d’un punt de recàrrega ràpid cada 60 km com a mínim, amb el que es redueix el temor a quedar-nos sense bateria en un desplaçament llarg. La segona, a la meua entendre, es pot minimitzar el problema aprofitant millor les estructures urbanístiques horitzontals, amb capacitat de poder instal·lar milers de m² de plaques fotovoltaiques, en polígons industrials i macro-pàrquings en l’extraradi de les ciutats, entre altres. Tot això sense oblidar-nos d’adequar a partir de la rehabilitació energètica el parc immobiliari residencial i terciari que després de les actuacions pertinents en les instal·lacions elèctriques, facen viable la integració de nous punts de recàrrega segons es contempla en el PNIEC 2030.
Perspectives de desenvolupament de les IRVE en la Comunitat Valenciana
PdR objectius tancament al 2023 desagregats per províncies i potència de càrrega
PdR totals Comunitat Valenciana:
- Objetivos al cierre 2025: 274. En la provincia de Valencia 4.342 (52,4%)
- Objetivos al cierre 2030: 177. En la provincia de Valencia 14.683 (54%)
- Objetivos al cierre 2035: 529. En la provincia de Valencia 30.776 (51,7%)
Potencial de l’instal·lador com prescriptor de la eMovilitat
Aquest article només és un xicotet resum per a posar en valor al vehicle elèctric en el seu moment Mundial. A continuació, acabe amb una reflexió per a posar punt i seguit a tota la repercussió que pot tindre per al sector elèctric i en particular, per a l’instal·lador i per consegüent, les empreses associades de ASELEC.
L’instal·lador té una gran oportunitat que va més enllà de recomanar el punt de recàrrega o la infraestructura que es precisa en una situació concreta. En les meues investigacions de mercat he comprovat el gran desconeixement que hi ha en la societat a prop de les propietats i avantatges del VE, a excepció d’una minoria d’usuaris molt ben informada sobre aquest tema. Molts consumidors en plantejar-se un canvi de vehicle, o prenen decisions equivocades, o no prenen cap per la incertesa que els genera. L’instal·lador pot tindre un gran valor afegit si coneix que tipus de vehicle i fins i tot que model s’ajusta millor al perfil de consum dels seus clients a l’hora d’orientar-li en la millor adquisició. Com a conseqüència augmentarà la seua confiança i reputació davant el propi client i el seu cercle de relació.
JUANJO CATALÁN GIMÉNEZ
Assessor estratègic d’ ASELEC.
Consultor especialista en energia, economia sostenible i tendències en ecoinnovació.
Llicenciat en ciències de la comunicació O.B., diplomat en màrqueting per ESADE, MBA per la UPC i postgrau en Eficiència i estalvi energètic pel IQS -URLL.