Estimats amics,

El Consell de Ministres celebrat durant el dia de hui, ha aprovat un Reial decret llei que dóna compliment a 18 de les 73 mesures del Pla Més Seguretat Energètica (Pla +ES) aprovat la setmana passada, en el qual s’han tingut en compte algunes de les propostes que FENIE havia treballat durant les últimes setmanes.

Entre aquestes mesures destaquen l’extensió de les tarifes regulades de calefacció amb gas a totes les llars del país, amb el naixement d’una nova Tarifa d’Últim Recurs (TUR) per a les calderes comunitàries, i l’aplicació d’un descompte del 40% en la factura elèctrica per a famílies treballadores amb baixos ingressos afectades per la crisi. També destaquen una major protecció per als consumidors vulnerables, més impuls a l’eficiència energètica -especialment en enllumenat exterior- i més foment de les renovables i l’autoconsum.

Gràcies a la nova TUR d’estalvi veïnal, en vigor fins al final de 2023, al voltant de 1,7 milions de llars amb calderes comunitàries de gas podran reduir el cost de la seua calefacció un 50%, aconseguint un nivell de protecció similar a l’atorgat per les vigents TUR per a les llars amb calefacció individual. D’aquesta manera, totes les llars amb calefacció amb gas tindran a la seua disposició tarifes regulades de protecció. A més, el preu de la bombona de butà està limitat a 19,55 euros des del mes de juny passat.

La nova TUR cobrirà l’equivalent al consum mitjà de la comunitat dels últims cinc anys i aquesta, per a fomentar l’eficiència energètica, haurà d’instal·lar comptadors individuals o repartidors de costos abans d’octubre de 2023, llevat que estiguen eximides per inviabilitat tècnica; en cas contrari, s’aplicarà un recàrrec del 25% en el terme variable sobre el consum des del moment en què la comunitat es va acollir a la TUR.

Una partida de 3.000 milions d’euros dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2023, recolzarà l’aplicació de la nova *TUR d’estalvi veïnal i de la resta de les TUR, les limitacions de preus de les quals es prorroguen fins a finals de 2023.

D’altra banda, la dotació en els PGE per al bo social tèrmic aumenta molt notablement en 2022 i 2023, aconseguint els 453 milions en cada any. A més, la quantia mínima de l’ajuda aumenta des dels 25 fins als 40 euros anuals i l’ajuda mitjana -varia segons la zona climàtica- s’eleva fins als 375 euros anuals per beneficiari.

Bo elèctric de justícia energètica

El executiu ha aprovat l’aplicació d’un descompte del 40% sobre la tarifa elèctrica regulada, el Preu Voluntari al Xicotet Consumidor (PVPC), per a les llars treballadores amb baixos ingressos particularment afectats per la crisi energètica. Aquest bo de justícia energètica tindrà caràcter temporal i abastarà fins a finals de 2023.

Podran rebre-ho totes les llars la renda de les quals se situe entre 1,5 i dues vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (*IPREM) de 14 pagues, amb els multiplicadors aplicats al bo social convencional. Amb això, el Govern amplia la cobertura enfront de l’escalada de preus de l’electricitat a 1,5 milions de famílies addicionals a les ja cobertes pel bo social normal, abastant a tota la població situada en els quatre decils de renda més baixes del país, és a dir, el 40% de les llars amb menys recursos.

A tall d’exemple, en 2023 podran acollir-se al nou bo de justícia energètica un adult amb una renda inferior a 16.800 euros anuals o una família de quatre membres amb una renda inferior a 27.720 euros anuals, segons es recull en la següent taula:

Umbrals de renta per al bo de justícia energètica

Transparència en la factura: ¿qué passa al teu barri?

Entre una altra informació útil per a incentivar el consum responsable, les factures de llum i gas de llars i Pimes recolliran el consum mitjà de consumidors domèstics i pimes amb el mateix codi postal i consells per a estalviar. En el rebut de la llum s’unificarà la informació facilitada per la companyia elèctrica sobre l’aplicació del Mecanisme Ibèric i el de gas recollirà un codi *QR vinculat a la pàgina del comparador de tarifes de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. També es facilita la recessió dels contractes de gas natural i els serveis addicionals associats al subministrament, incrementant la protecció dels consumidors.

Fins a desembre de 2023 les empreses i els autònoms podran modificar la seua potència contractada més d’una vegada en un termini inferior als 12 mesos habituals; una partida dels PGE compensarà el minvament d’ingressos per al sistema elèctric. La flexibilitat en els contractes industrials de gas natural es prorroga també fins a desembre de l’any que ve.

Es dotarà una partida de 40 milions per a substituir comptadors analògics de gas per comptadors digitals en llars i Pimes, sense increment del cost del lloguer per a aquests consumidors, fomentant l’estalvi dels xicotets consumidors.

L’autoconsum i les comunitats energètiques reben un altre impuls, en augmentar-se la distància entre punt de generació i autoconsum en línies de transport o distribució fins a 1.000 metres per a instal·lacions en coberta, en permetre’s més d’una instal·lació en una mateixa referència cadastral -evitant limitacions al creixement en llocs on ja hi haja una planta- i amb altres mesures, com simplificant la tramitació de les instal·lacions: s’augmenta de 100 kW a 500 kW la grandària de la planta exempta d’obtindre l’autorització prèvia i la de construcció.

Més eficiència en l’enllumenat públic

El Reial decret llei inclou la modificació del Reglament il·luminat exterior per a aprofitar els avanços tècnics. Així, els requisits mínims d’eficiència augmenten un 119% per a l’enllumenat funcional i un 163% per a l’enllumenat ambiental. Així mateix s’actualitza el sistema d’etiquetatge mitjançant lletres, de manera que només el més eficient es qualifique com “A” o “B”, donant a l’usuari final informació més realista de l’eficiència energètica de la seua instal·lació i es potenciarà l’estalvi.

El nou reglament afectarà la il·luminació pública (carreteres i carrers), la qual cosa inclou la de les administracions i la d’agents privats que il·luminen espais públics, com algunes vies de concessionaris. Serà voluntari des de la seua publicació i obligatori per als projectes que s’inicien l’1 de gener; els que s’hagen iniciat abans, tenen un any màxim per a concloure’s.

L’enllumenat exterior municipal consumeix uns 5.200 *GWh anuals, un 2% del consum elèctric nacional i la reforma permetrà un estalvi d’energia de l’ordre del 65% per a un mateix servei d’il·luminació. A Espanya hi ha més de huit milions de punts de llum exterior, dels quals només s’ha substituït per LED un 30%.

Prorrogades les deduccions en l’IRPF per obres per a millorar l’eficiència energètica de les vivendes

A més, en aquest Reial Decret-llei, s’ha aprovat la prórroga un any més per les deduccions existents que s’apliquen en el Impost sobre la Renta de les Persones Físiques (IRPF) per obres de millora de l’eficiència energètica de vivendes. 

Això suposarà una mobilització de 3.000 milions d’euros addicionals, destinats a esmorteir la pujada de preus de l’electricitat i gas en les famílies, especialment les més vulnerables.

Entre eixes mesures, es contemplen en la norma aprovades diverses d’índole fiscal, vinculades a la millora de l’eficiència energètica.

Una d’elles se centra en ampliar fins a finals de 2023 l’aplicació de la deducció prevista en l’IRPF per obres per a millorar l’eficiència energètica de l’habitatge habitual de manera individual. L’ampliació de la deducció s’estén fins a finals de 2024 en el cas d’obres de rehabilitació energètica realitzades en edificis d’ús residencial.

Així mateix, gràcies a aquest nou Reial decret llei s’introduirà en l’Impost de societats una mesura per la qual els contribuents podran amortitzar lliurement les inversions que s’efectuen en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que utilitzen energia procedent de fonts renovables i substituïsquen a instal·lacions que utilitzen energia procedent de fonts no renovables d’origen fòssil.

Deducció en l’IRPF

Actualment, la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) preveu una sèrie de deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, que van del 20% al 60% en funció de la reducció de consum obtinguda i de la mena d’immoble, ja siga habitatge individual o edifici residencial.

En concret, el Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a impulsar la rehabilitació d’edificacions en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, va incloure noves deduccions en l’IRPF per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges i edificis residencials, que s’apliquen sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació que contribuïsquen a aconseguir determinades millores de l’eficiència de l’habitatge habitual i en els edificis residencials:

• Els contribuents poden deduir-se el 20% de les quantitats invertides per les obres de rehabilitació o millora, encaminades a reduir la demanda de calefacció i refrigeració en un 7% en un habitatge individual. En aquest cas ha de tractar-se de l’habitatge habitual del contribuent, o que estiga destinada o vaja a destinar-se al lloguer com a habitatge habitual. La deducció pot ascendir fins a un màxim de 5.000 euros per habitatge.
• També es contempla una deducció del 40% per actuacions de rehabilitació que reduïsquen un 30% el consum d’energia primària no renovable, acreditable a través del certificat d’eficiència energètica de l’habitatge, o milloren la qualificació energètica, aconseguint les lletres ‘A’ o ‘B’. En aquest cas també ha de tractar-se de l’habitatge habitual o que es destine al lloguer com a tal. En aquest cas el consumidor pot obtindre una deducció de fins a un màxim de 7.500 euros per habitatge.
• En el cas d’edificis residencials, es contempla una deducció del 60% per actuacions que reduïsquen un 30% el consum d’energia primària no renovable, o milloren la qualificació, aconseguint les lletres ‘A’ o ‘B’ en l’edifici on es duga a terme les obres de millora, que han d’afectar el conjunt de l’immoble. En aqueix cas, poden acollir-se les persones físiques en l’edifici de les quals s’hagen realitzat obres de millora o rehabilitació en les quals s’obtinga una reducció d’almenys un 30% del consum d’energia, acreditable a través del certificat d’eficiència energètica de l’edifici, o millora de la qualificació energètica de l’edifici. En aqueixa ocasió, la deducció pot ser de fins a un màxim de 15.000 euros per habitatge.

Fins a aquest moment, les deduccions es podien aplicar fins al 31 de desembre de 2022, per les obres realitzades per a reduir el consum de calefacció i refrigeració en el cas d’un habitatge individual. Amb les modificacions que ara s’aproven, s’ampliarà un any més, fins al 31 de desembre de 2023, l’àmbit temporal d’aplicació de la deducció prevista en l’IRPF, amb la finalitat de millorar la seua eficiència energètica.

Així mateix, en el cas d’obres de rehabilitació energètica realitzades en edificis residencials, s’amplia un any més l’àmbit temporal de la deducció, de manera que aquesta es podrà aplicar fins al 31 de desembre de 2024. Fins al moment el termini per a aplicar les deduccions en el cas d’obres de rehabilitació en edificis culminava a la fi de 2023.

D’aquesta manera, es disposarà d’un major termini per a poder escometre tals obres que permeten reduir el consum d’energia primària no renovable o la demanda de calefacció o de refrigeració d’aquestes.

Amortitzar inversions en instal·lacions destinades a autoconsum

D’altra banda, el Reial decret llei contempla introduir en l’Impost de societats una mesura per la qual els contribuents podran amortitzar lliurement les inversions desenvolupades en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que utilitzen energia procedent de fonts renovables i substituïsquen instal·lacions que utilitzen energia procedent de fonts no renovables fòssils.

En aqueix sentit, s’estableix com a condició que l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions haurà de produir-se l’any 2023.

L’objectiu d’aquesta mesura és promoure la substitució de combustibles fòssils per energies renovables produïdes de manera autòctona. Això contribuirà a millorar la competitivitat de les empreses espanyoles, incidirà en la lluita contra el canvi climàtic i reforçarà la seguretat energètica del país.

Aquestes mesures estan alineades amb les polítiques nacionals i europees de millora de la seguretat de subministrament i de lluita contra el canvi climàtic, entre les quals destaca el Pla Més Seguretat Energètica, aprovat en Consell de Ministres l’11 d’octubre de 2022, i el Pla *REPowerEU presentat per la Comissió Europea el 18 de maig de 2022, per a donar resposta a la crisi energètica arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

Esperem us resulte d’interés.

 

Atentament:

FENIE – Federación Nacional de Empresarios de Instalaciones de España.
C/ Príncipe de Vergara, 74 – 3º 28006 Madrid
Tel. +0034 91 411 32 17
fenie@fenie.es – www.fenie.es
http://eic.fenie.es – https://www.fenie.es/app-de-fenie/