Formació per a un sector amb molt de futur

Un xicotet homenatge a un visionari

Sergio*Pomar Montahud va ser durant més de 40 anys de professió dins del sector de les Instal·lacions Elèctriques, Telecomunicacions i Energies Renovables un gran empresari i emprenedor, defensor de l’esforç com a únic camí per a arribar a l’èxit i un exemple personal i professional per a tots els que el van conéixer. Així és com resumim algun dels seus aspectes dignes de recordar en la web d’ASELEC.

Com a persona, el seu caràcter excepcional, inquietud sense límits i determinació cap al desenvolupament en general, quedaran presents en la memòria dels quals vam tindre la immensa fortuna de conéixer-lo i passar bons moments amb ell travant o senzillament gaudint de la seua conversa, sempre carregada d’enginy independentment del tema.

Entre les seues majors inquietuds, coincidint amb una de les meues passions, el futur. Imaginar com anava a ser i quines perspectives ens ofereix.

Per això va treballar fermament per la Formació Professional com a via d’incorporació del talent jove al món de l’empresa i a la societat.

Amb el propòsit d’honrar la memòria, el compromís i la dedicació de Sergio Pomar Montahud, ASELEC i COEVAL creen en 2021 uns premis que porten el seu nom.

L’objecte d’aquesta convocatòria és premiar al millor projecte de finalització de Mòdul de Grau Superior de Formació Professional realitzat per alumnes de Centres de Formació Professional de la província de València en l’àmbit de les Instal·lacions Elèctriques, Automatització, Telecomunicacions i Energies Renovables durant el curs 2020-2021. https://www.aselec.es/premios-sergio-pomar-montahud/

Aquests premis també són un pas avant en la política d’acostar el món empresarial al món formatiu i viceversa.

El futur del sector depén totalment d’això i qualsevol iniciativa com aquesta contribueix una mica més a assegurar el relleu generacional d’una activitat que té més futur que mai.

Impuls a la Formació professional. Accions per a reduir l’atur juvenil

El Govern està estudiant la possibilitat de lligar el desemborsament dels fons europeus Next Generation a alguna mena d’incentiu per a promoure la contractació de joves. Per exemple, exigir a les empreses que opten als diners de la UE que tinguen en plantilla a un percentatge mínim de treballadors menors de 25 anys.

La idea, si es materialitza en les subvencions i licitacions de projectes amb càrrec d’aquests fons de recuperació, servirà per a intentar reduir l’elevada taxa d’atur juvenil que al tancament de 2020 es va situar per damunt del 40% a Espanya.

Es tracta de la taxa de desocupació juvenil més alta de la UE, per damunt fins i tot de la de Grècia, segons confirmació d’Eurostat.

La proposta que està estudiant el Govern l’ha plantejada el Consell Econòmic i Social “CES”, un òrgan consultiu de l’Executiu en matèria socioeconòmica i laboral, amb personalitat jurídica pròpia i plena autonomia i integrat per sindicats, patronals, societat civil i sis membres del propi Govern nomenats pels ministeris de Treball, Seguretat Social i Economia.

Les propostes del CES plantegen que els diners procedents de la UE, més que com a ajudes a la contractació, s’empren preferentment amb un caràcter estructural per a activar polítiques d’ocupació dirigides molt específicament a facilitar la inserció dels joves al mercat laboral.

Es proposa a més que es fomente la inserció laboral primerenca, que s’utilitze més el contracte per a la formació en pràctiques, que es potencie l’experiència pràctica en el lloc de treball o que es creen programes de formació a l’ocupació en determinats sectors que sí que necessiten contractar personal com és el cas del nostre i de tots els vinculats al desenvolupament sostenible, els serveis a la comunitat o les noves tecnologies. Sectors amb capacitat i necessitat que entren joves.

Els joves han de passar a ser la primera preocupació.

Al meu entendre, el sistema de Formació Professional Dual no està funcionant adequadament i com en altres ocasions m’he pronunciat, no s’adapta a la realitat present, no s’adapta a les pimes i ha de ser més flexible i ajustat a les particularitats de cada sector.

Tenim una generació de joves que ni treballen ni ho busquen.

Aquests joves seran menys joves cada vegada i la seua inserció en el mercat laboral serà més difícil.No obstant això, tenim molts joves carregats de talent amb noves habilitats digitals amb els quals s’està desaprofitant el valuós potencial que tenen.

L’esperada reforma de la Formació Professional a Espanya

Amb la taxa d’atur més elevada de l’Atlàntic Nord i les xifres de precarietat laboral més preocupants, Espanya és el pitjor país del club de països rics conegut com a OCDE. El mercat de treball és el gran taló d’Aquil·les de l’economia espanyola i la seua reforma és una de les grans batalles polítiques dels pròxims temps.

Aquest no és un article més sobre la reforma laboral perquè tal vegada l’arrel del problema no és el mercat de treball sinó l’educació. El Govern espanyol usarà la palanca de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència dotat de 144.000 milions en fons europeus en set anys que estan cridats a modernitzar l’economia espanyola post-covid per a reformar de dalt a baix la Formació Professional i facilitar el traspàs de la frontera que separa l’ús de la formació.

Encara es coneix poc dels plans que ha enviat Espanya a Brussel·les, però un document del Ministeri d’Educació entregat a les autonomies revela els plans d’Espanya sobre aquest tema. L’Executiu invertirà quasi 5.000 milions dels fons europeus en el període 2021-2023 en un pla nacional de capacitats digitals, un pla estratègic d’impuls a la Formació Professional i en la digitalització del sistema productiu, que inclouran diversos reials decrets i modificacions legislatives.

Després de posar en marxa la Llei d’Educació al desembre 2020, el Ministeri d’Educació va comunicar al febrer passat a les autonomies aqueixa injecció de fons que es durà a terme amb les comunitats mitjançant programes de cooperació territorial. Apareixen així els primers contorns del pla de recuperació espanyol.

D’altra banda, el Ministeri d’Economia va enviar a Brussel·les a principis d’enguany un conjunt de propostes format per trenta components que inclouen quantioses inversions i un paquet de reformes al qual Espanya es compromet a canvi d’aqueixos diners.

En Educació, es capitalitzen tres dels trenta components sent la modernització de la FP el que s’emporta la major part amb 1.900 milions d’euros. El president Pedro Sánchez va presentar al juliol de 2020 un pla per a reformar l’FP, però els fons europeus permeten elevar la inversió prevista quasi el 30% amb novetats de gran importància com la introducció de la FP bilingüe. La resta del paquet se centra en accelerar la digitalització del sector i reforçar la lluita contra la desigualtat amb mesures destinades a combatre la pobresa infantil.

Aquestes són les principals línies del pla.

FORMACIÓ PROFESSIONAL.

El repte principal és un sistema d’FP que unifique les accions de Formació Professional del sistema educatiu i les accions de formació professional per a l’ocupació amb referència en el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. A la vista que Espanya està molt lluny de les xifres europees ja que només la meitat de la població activa compta amb alguna titulació professional, Educació modificarà diversos reials decrets, reformarà el sistema de convalidació de títols d’FP i renovarà 60 titulacions en sectors estratègics que van des de la robòtica i els equips aeronàutics a la biofarmàcia i les agendes verda i digital.

El ministeri invertirà 725 milions en tres anys a reconéixer i acreditar les competències professionals d’una mica més de tres milions de persones. Convertirà un de cada 10 cicles formatius en bilingüe amb una injecció de 520 milions i crearà una xarxa de centres d’excel·lència per import de 200 milions entre altres inversions molt centrades en la digitalització.

Països com Alemanya porten dècades impulsant la Formació Professional que a Espanya ha arrossegat un estigma que es tradueix en greus disfuncions en la relació entre el sistema educatiu i l’economia. L’objectiu és l’equilibri adequat entre els nivells de formació i la capacitat d’absorció de les persones formades per a tractar d’aconseguir un 50% de la població activa amb un nivell mitjà de qualificació i no més del 14% amb un nivell baix. Espanya està lluny d’aqueixos números. Al voltant de la meitat dels quatre milions d’aturats que hi ha ara a Espanya no ha acabat l’educació secundària.

CAPACITATS DIGITALS.

Juntament amb Economia i en una política en la qual participen una desena de ministeris, Educació protagonitzarà la “transició dual”, digital i verda amb la vista posada en la digitalització del sistema educatiu fins a la universitat.

Espanya invertirà 1.385 milions en els tres pròxims anys en aqueixa àrea. El capítol més destacat és la digitalització del sistema educatiu amb 827 milions per a la creació de quasi 240.000 aules digitals interactives, 290 milions per a formar a uns 725.000 docents i una dotació de 150 milions per a entregar 250.000 dispositius mòbils a fi de reduir la bretxa digital. Hi haurà 305 milions per a digitalitzar l’FP i línies per a la requalificació de treballadors centrades en les pimes.

SISTEMA EDUCATIU I DESIGUALTAT.

Espanya té taxes d’abandó escolar primerenc entorn del 16% amb la mitjana europea per davall del 10%. La inversió total ascendeix a 1.648 milions.

Les grans partides són la creació de 65.000 places d’educació infantil per a un i dos anys (671 milions), la implantació en més de 3.000 centres de programes d’especial complexitat educativa per a alumnes en situació de vulnerabilitat (320 milions) i la creació de 1.460 unitats d’acompanyament i orientació professional i familiar, de nou per a alumnes vulnerables a la vista que Espanya té una de les taxes de pobresa infantil més elevades de la UE.

A més, es modificarà la llei d’Educació de 2006 per a adoptar un nou model curricular per competències clau i Educació vol activar una reforma “integral” del sistema universitari per a reordenar els ensenyaments universitaris amb el desplegament definitiu de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Perspectives per als joves en un sector amb futur

La falta de joves instal·ladors a Espanya és un dels problemes més importants del sector. El relleu generacional i la dificultat per a incorporar professionals joves en les empreses instal·ladores és un dels reptes més importants al qual s’enfronta el col·lectiu. Així es va constatar com a conclusions d’un recent estudi. Conclusions que coincideixen plenament amb diversos dels meus articles publicats en els tres últims anys.

El sistema de formació professional, especialment en la modalitat dual, compte a Espanya amb una limitació important que és la falta d’implicació de les pimes i micropimes a diferència del que passa, per exemple, a Alemanya. Això fa, sent similar el model, que Espanya haja hagut d’adaptar-lo a les seues circumstàncies específiques sent aqueix el principal desafiament.

En el cas concret del sector de les instal·lacions, l’excessiva atomització amb empreses de xicoteta grandària i la rigidesa de la normativa enfront de la naturalesa de la pròpia activitat, és un clar exemple de la dificultat d’implementació de la FP Dual.

Segons això, a Espanya encara queda molt per fer en l’FP Dual. Prendre mesures sobre aquest tema no admet espera i per això, ASELEC està fent una clara aposta per l’aprenentatge en pràctiques de formació contínua i amb aquest objectiu farà en els pròxims anys una forta inversió per a adequar aules de pràctiques sobre noves activitats en el centre de formació que *FEMEVAL té a Alaquàs. Amb això es pretén minimitzar el problema d’escassetat de mà d’obra qualificada per a facilitar que les seues empreses contracten joves amb noves capacitats que complemente la formació acadèmica rebuda.

Cal destacar que, en aquest programa de formació contínua, participen molts fabricants i també cada vegada més distribuïdors de material que aporten els seus coneixements amb les ultimes solucions i innovacions tecnològiques en un moment de transició energètica i tecnològica amb alta volatilitat en els àmbits regulador, econòmic i ecològic. Però, malgrat tot això, no resulta suficient per a cobrir la demanda de persones qualificades i els pronòstics per als pròxims anys encara són pitjors si no som capaços de canviar la tendència.

La coordinació i cooperació entre els centres docents que imparteixen les especialitats vinculades amb l’electricitat, energies renovables, telecomunicacions, etc. i ASELEC es fa imprescindible i en aqueixa línia es treballa amb ells des de fa anys, però ara davant les perspectives d’un augment de la demanda de professionals cap encara major implicació de les parts.

Sens dubte el futur de sector està en el relleu generacional. Tots els agents implicats en el sector energètic hem de conjuminar esforços per a posar en valor noves professions que estimulen la vocació dels nostres xiquets. Encara que la tasca no és fàcil, estic convençut que ho aconseguirem. Com a orientador en diversos centres d’FP percebo ja nous estímuls que em permeten ser optimista.