La Comunitat Valenciana, igual que la resta d’Espanya, es troba a mitat del camí en el full de ruta de la seua transició energètica, un trànsit que exigix l’adaptació de les xarxes elèctriques fonamentals per a connectar en equilibri generació i consum. És necessari implementar noves solucions que permeten maximitzar l’ús de recursos propis i renovables, canalitzant una creixent generació neta, però discontínua i no gestionable, de la forma més eficient. És fonamental incrementar les mesures d’impuls cap a l’electrificació del consum final, especialment en aquells usos en els quals tenen major pes els hidrocarburs, com poden ser el transport i la mobilitat, els usos tèrmics en edificis i uns certs processos industrials. Estos desafiaments ens porten a la conclusió que estem davant un canvi de paradigma energètic amb grans transformacions disruptives. Ens enfrontem al major repte que ha viscut el sector, amb moltes qüestions per resoldre en molt poc temps, i que, alhora, oferix grans oportunitats que no podem permetre’ns deixar passar si estem ben preparats. Estes oportunitats fan encara més essencial el servici que presten a la societat les empreses instal·ladores.

Essencials en el nou model energètic

En ple tercer trimestre de 2024, a mode de breu “escàner” del context energètic, cal afegir als desafiaments anteriorment comentats el que planteja el nou model energètic que pretén Europa. En el seu desenrotllament a Espanya, i en concret en la Comunitat Valenciana, veurem en els pròxims mesos i anys, amb especial rellevància, l’avanç en la gestió dels recursos energètics distribuïts, amb la penetració de l’emmagatzematge, la digitalització de les xarxes i els models energètics col·laboratius, com les comunitats energètiques. Entre altres, destaca el paper de l’autoconsum compartit, amb un amplíssim marge de millora, ja que en l’actualitat representa tan sols l’1% del total d’instal·lacions d’autoconsum solar fotovoltaic en funcionament.

Cada vegada hi ha més empreses que, després de diverses generacions, seguixen sota la designació d’empreses instal·ladores, però l’activitat de les quals ha anat evolucionant cap a moltes altres funcions, com l’enginyeria, la integració i els servicis energètics avançats. El terme “empresa instal·ladora” és massa ampli; és ja un genèric davant un mercat cada vegada més diversificat, complex i volàtil, que tendix a la hiperespecializació.

Alguna cosa que no canviarà és que les instal·lacions són la columna vertebral en el full de ruta cap a un nou model energètic més sostenible. En la seua evolució, coexistiran les activitats tradicionals amb els nous perfils i qualificacions professionals, que seran determinants en un futur immediat. El treball desenrotllat per les empreses instal·ladores determina que, tant si es tracta d’una tasca tradicional i quotidiana, com pot ser la instal·lació elèctrica en la reforma d’una vivenda, o per contra, d’una instal·lació d’alta complexitat tècnica, com pot ser el control i automatització d’un procés d’Indústria 4.0, la labor de l’instal·lador/a és essencial.

Ser instal·lador/a té molt futur

El desplegament de les renovables i invertir en xarxes de distribució i en la digitalització de l’energia per a avançar en la transició cap a una economia verda no està únicament subjecte a qüestions administratives, financeres i de viabilitat tècnica i econòmica; requerix d’una força laboral molt nombrosa i altament especialitzada. En el cas d’un aspecte crucial com és l’electrificació, es requerix un pla integral que connecte la generació renovable amb la seua demanda corresponent i eduque a la societat civil sobre els aspectes fonamentals de la nostra transició energètica. Tot això suposa una palanca per a augmentar la reputació dels professionals del sector i animar a les noves generacions a formar-se en les seues diverses disciplines vinculades a l’electrificació, sabent que amb això seran essencials.

Fent una revisió retrospectiva de la transició energètica en els últims 20 anys, la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) s’ha aconseguit principalment mitjançant la millora de l’eficiència energètica i la descarbonització en la producció d’electricitat a través de les renovables. De #ací l’oportunitat i la importància d’aprofitar la disponibilitat d’electricitat “neta” per a cobrir la totalitat de la demanda energètica i descarbonitzar l’economia. Les pròximes etapes clau cap al balanç de zero net han de centrar-se en reduir les emissions en els sectors del transport i la mobilitat, la indústria i l’edificació. Els principals vectors que ens conduïxen al Zero Net són:

• Electrificació: de la mobilitat i el transport, on la conversió al vehicle elèctric és fonamental per a reduir les emissions de CO₂ i la contaminació urbana, juntament amb la progressiva substitució en els edificis del consum de combustibles fòssils per a calefacció per bombes de calor aerotérmiques. Estos processos exigixen no sols un augment en la producció d’energia renovable, sinó també millores significatives en la infraestructura de xarxes elèctriques per a suportar la creixent demanda i garantir una distribució eficient i estable.
• Emmagatzematge: En els últims anys s’han produït grans avanços amb la finalitat d’implementar solucions d’emmagatzematge d’electricitat, tant amb grans bateries a gran escala als parcs eòlics i fotovoltaics per a emmagatzemar excedents de producció i evitar els abocaments, com a escala distribuïda amb bateries darrere del comptador (BtM), que permeten gestionar la variabilitat en la producció d’energia renovable de l’autoconsum solar fotovoltaic, oferint autonomia energètica als seus usuaris i emmagatzemant recursos energètics distribuïts per al sistema.

• Digitalització: L’adopció de tecnologies avançades, com la digitalització i la intel·ligència artificial (IA), optimitza la gestió de la demanda energètica, millora l’eficiència operativa i possibilita nous models de negoci, com les xarxes intel·ligents i l’agregació de la demanda.

Essencials en l’evolució de les activitats tradicionals

El comentat fins ara no significa que totes les empreses instal·ladores hagen de redirigir-se a treballar en tots o alguns d’estos vectors. El nostre sector està molt atomitzat, i la base de la “piràmide” està composta per moltes micro-pimes i autònoms amb limitacions estructurals, operatives i financeres, la qual cosa els dificulta desenrotllar determinades activitats en estos camps tan incipients. Tots ells continuaran sent essencials, evolucionant en aquelles activitats que porten anys realitzant. Un clar exemple, entre altres, es troba en la rehabilitació energètica de les vivendes.

En els pròxims anys, tots els canvis que comportarà la transposició de la nova Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis 2024/1275 *EPBD (Energy Performance of Buildings Directive) i fins i tot el nou document bàsic “DB” de Sostenibilitat del CTE tindran una gran repercussió en la rehabilitació dels edificis.

A Espanya, més del 50% de les vivendes supera els 40 anys i el 80% té una qualificació energètica E o inferior, la qual cosa requerix una adaptació a les noves exigències d’eficiència. Però això no és tot: el parc construït també presenta defectes en els seus sistemes elèctrics, que no complixen amb els nous reptes d’electrificació. A més, té deficiències en sostenibilitat i acústica, limitacions tipològiques no adaptades a les noves necessitats poblacionals, i existix una alta presència de materials tòxics. La rehabilitació és necessària, però ja no solament a nivell energètic, sinó des d’un punt de vista global, implicant també la millora del benestar i la salut de les persones i, per damunt de tot, la seua seguretat.

Essencials com a especialistes

Malgrat la seua reduïda grandària, moltes empreses instal·ladores estan plantejant-se o estan a punt d’iniciar un salt estratègic, mentres que unes altres ja es troben en ple procés de canvi, orientant-se cap a activitats més incipients. Este és tot un repte que requerix tindre molt en compte l’alta volatilitat tecnològica i la turbulència d’un mercat molt dinàmic, la qual cosa obliga a realitzar un seguiment continu del moment actual i de les perspectives de futur. En definitiva, és necessari comptar amb un coneixement profund de l’entorn que facilite la presa de decisions, minimitzant riscos. A continuació, cite les previsions que, al meu entendre, tenen major probabilitat de complir-se, així com les barreres i dificultats associades, i el seu major impacte com a oportunitat de mercat.

1. Les renovables avancen de manera desigual i a major velocitat que la demanda elèctrica, provocant desajustaments en el sistema elèctric. Els recursos energètics distribuïts haurien de ser el nucli principal de les noves activitats d’alt valor afegit de la majoria de les pimes instal·ladores. No obstant això, fins al dia de hui, estos recursos distribuïts, crucials per a aconseguir el sistema energètic desitjat, no avancen a la velocitat esperada. Este factor, al costat d’uns altres, apunta a una concentració del sector cap a la producció renovable a gran escala, sota el domini de grans operadors. Estes grans companyies compten amb major coneixement del mercat, múscul financer, personal qualificat, capacitat productiva i accés comercial. El dèficit actual d’operaris especialitzats en un mercat en creixement afecta tant a les grans companyies com a les pimes instal·ladores, posant en risc l’avanç i desenrotllament dels recursos energètics distribuïts, un camp amb infinites possibilitats on les companyies distribuïdores i comercialitzadores d’energia també guanyen terreny. S’obri una etapa de creixent col·laboració entre estes companyies i les empreses instal·ladores, que actuaran com “partners” de les primeres, amb un poder de negociació proporcional al seu grau d’especialització i tecnificació.
2. En l’escenari actual i futur, ja no podem referir-nos a empreses instal·ladores en general; cal una desagregació per tipologies, atenent les seues activitats, vetes de mercat en els quals operen, relacions comercials i tecnificació, principalment, entre altres. Entre les xicotetes, aquelles que superen més dificultats i tenen més futur per davant estan optant per tindre menys operaris, però més ben qualificats, la qual cosa els permet operar en activitats emergents amb major valor afegit i, alhora, cooperar amb altres empreses semblants que complementen una altra especialitat o, com expose en el punt anterior, convertir-se també en partners de utilities o fabricants líders.
3. El gran impacte de la IA en el nou sistema elèctric no és futur, és present. Ja existix una estreta relació entre la IA i la gestió energètica. El progrés i la gestió de dades i informació que oferix esta tecnologia es convertixen en un valuós actiu per a continuar avançant cap a un sistema més intel·ligent i descarbonitzat, aplanant el camí cap al compliment dels objectius climàtics. Les empreses que operen amb esta tecnologia tenen assegurat un alt valor afegit. Algunes dels principals avantatges competitius de la IA comencen a ser imprescindibles per a tot gestor energètic. Entre altres, destaquen:

1. La seua capacitat predictiva, que augmenta la qualitat en l’anàlisi de dades.
2. Ajuda a identificar patrons i indicar previsions.
3. Permet una major personalització del servici davant la diversitat d’usuaris.
4. Optimitza els recursos i processos.

Exemple de tecnologies actuals aplicades al nou paradigma de l’edifici

Font gràfic: Prysmian & Schneider Electric: L’Edifici en el Nou Paradigma Energètic

Conclusió final:
En un context de constants canvis tecnològics, és fonamental estar atents a possibles girs del sector i dels mercats energètics. El sector elèctric evoluciona amb algunes tendències molt marcades. La seua complexitat implica una sèrie de factors que generen incertesa, per la qual cosa és convenient seguir de prop cada canvi regulador, tecnològic o social per a aplicar les mesures adequades en el moment oportú.

 

JUANJO CATALÁN GIMÉNEZ
Coolhunter energètic · Assessor estratègic de ASELEC