«No cal reinventar l’economia, sinó sumar nova indústria als sectors existents»

Las Provincias i Caixa Popular analitzen la situació dels autònoms i autònomes i les necessitats del sector de cara a la recuperació

Que el gruix del teixit empresarial valencià està compost per autònoms és una afirmació que a ningú se li escapa. De fet, el teixit empresarial espanyol està principalment fonamentat en pimes i micropimes. A més, que les empreses turístiques són un dels motors de l’economia tampoc és un secret. És per això que LES PROVÍNCIES va reunir responsables i experts de diferents sectors productius per a analitzar la situació dels autònoms al cap d’un any de l’esclat de la pandèmia produïda pel Covid-19. La taula d’experts es va centrar en respondre a les necessitats dels sectors per a recuperar-se de la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària; la necessària formació d’empresaris i treballadors; així com els diferents plans d’ajudes o la futura relació amb el finançament.

Per a parlar de tot això van acudir a la Rotativa de LAS PROVINCIAS: Raúl Saiz, responsable d’Autònoms de Caixa Popular; Elvira Ródenas, directora General de Treball, Benestar i Seguretat Laboral; Alberto Ara, president de l’Associació de Treballadors Autònoms (LLIGA); Manuel Espinar, president de la Federació d’Hostaleria de la Comunitat Valenciana; i Rafael Castillo, president d’ ASELEC.

Radiografia actual

La taula d’experts va començar amb una fotografia de la situació dels autònoms. Alberto Ara, president d’ ATA, va indicar que aquest col·lectiu és molt heterogeni a causa de les necessitats de cadascuna de les activitats que realitzen, ja que uns tenen locals amb la persiana oberta al públic, uns altres tenen treballadors a càrrec, hi ha qui té un sol client i qui tenen molts, etcètera. «Aquesta característica dels autònoms fa que les circumstàncies econòmiques, socials i jurídiques siguen complexes. En la Comunitat aquest passat mes de març hi havia 352.269 autònoms que proporcionen treball a 135.000 persones. Això representa quasi el 20% del PIB de la Comunitat. A més, de totes elles, el 93,5% tenen menys de cinc treballadors». Respecte a l’impacte de l’any passat, Alberto Ara va assenyalar que «s’ha deixat de facturar 8.250 milions d’euros, la qual cosa suposa un 11% respecte a anys anteriors». A més, va fer referència al fet que no sols és una crisi econòmica, sinó social, sanitària i emocional que tothom l’està patint.

A les xifres aportades des d’ ATA, Elvira Ródenas, directora General de Treball, va afegir que «la pandèmia està suposant un parèntesi en una economia com la valenciana que venia creixent des de 2016. És cert que tenim 4.462 empreses menys que en 2019, però així i tot en la Comunitat hi ha més empreses i més ús del que hi havia en 2016. A l’inici del Covid estàvem en un procés de creixement i la pandèmia l’ha interromput. Actualment hi ha 1.193 empreses més que fa cinc anys».

Al fil d’aquest creixement empresarial, Rafael Castillo, president d’ ASELEC, va apuntar que el seu sector és en part privilegiat doncs en dedicar-se a l’energia és un sector que no ha patit, en excés, la crisi. Principalment per estar en el carro del nou paradigma econòmic de transició a les renovables. «Entre nosaltres s’han donat les mateixes baixes que en qualsevol exercici normal. A l’inici de la situació vam tindre una mica d’incertesa a l’hora de treballar. No sabíem si el nostre era un servei de primera necessitat o no, però les petites empreses han superat la situació» i va afegir que el que sí havien notat és l’augment de les baixes per jubilació.

Però, sens dubte, si hi ha un sector que està patint greument les conseqüències de la crisi és el de l’hostaleria i el turisme. Manuel Espinar va explicar en la taula d’experts que el seu sector ha perdut de mitjana un «65% del volum de facturació en 2020 i que més del 30% de les empreses s’han quedat en el camí, la qual cosa ha suposat l’acomiadament del 70% dels assalariats». Aquestes xifres es deuen, segons va assenyalar Espinar, al tancament temporal de les empreses durant tants mesos i a les restriccions imposades per a poder controlar la incidència de contagis.

No obstant això, el president de la Federació d’Hostaleria de la Comunitat Valenciana va reconéixer que la Comunitat «és una de les quals més ajudes ha rebut i proporcionat a les empreses. No obstant això, s’ha tardat a reaccionar, no s’han donat a temps i això ha provocat que el 30% de les empreses s’hagen quedat en el camí». Per això, Espinar va reclamar «mecanismes més ràpids i àgils, així com un suport al llarg del temps perquè fins a 2024 no es preveu una ‘plena recuperació’. El sector del turisme és un motor en la Comunitat i continuarà sent-ho, per això no s’ha de deixar caure».

Al llarg de la xarrada damunt de la taula va aparéixer el tema del finançament, igual que ho va fer la preocupació sobre la forma en la qual els Fons Next Generation EU ajudaran a la recuperació de les petites i mitjanes empreses, així com als autònoms.

Sobre el finançament i el compromís de Caixa Popular amb el teixit empresarial valencià va parlar Raúl Saiz en assenyalar que «des de l’inici de la pandèmia Caixa Popular ha estat al costat de les empreses i dels autònoms. Som una caixa de proximitat, ens agrada estar prop dels nostres clients. Vam posar una línia de finançament propi al servei del teixit productiu, a més dels ICO» i va explicar que des de les diferents oficines «es va dir a tots els autònoms per a veure en quina situació estaven, preguntar-los per la incidència de la pandèmia en els seus negocis i intentar ajudar-los a suportar la situació». A més, Saiz va assenyalar que des de Caixa Popular «s’està fent costat a les associacions de professionals i federacions empresarials a través de diferents convenis per a respondre a les necessitats de cadascun dels sectors productius de la Comunitat, ja que en ser tan heterogenis tenen característiques i necessitats diferents».

Respecte al finançament de les empreses, els ponents van estar d’acord a assenyalar que de cara a mesos i anys futurs caldrà tindre en compte altres factors que no siguen els últims balanços per a concedir el finançament necessari a les empreses. Per això, van demanar al sector bancari «que tinguen en compte els models de negoci i els projectes a l’hora de concedir el finançament». A més, tots van fer referència al possible problema que vindrà quan les empreses hagen de començar a retornar els préstecs sol·licitats després del període de carència concedit amb les ajudes.

Respecte als Fons Next Generation van assenyalar que el desconeixement que actualment hi ha sobre com es distribuiran els fons fa que tinguen dubtes de la forma en la qual arribarà als autònoms i les pimes. A aquests dubtes, Ródenas va explicar que «dels Fons Europeus vindran 1.254 milions que es gestionaran entre el 2021 i 22 per a la recuperació.

A més, va afegir el paquet d’ajudes que aprova aquestos dies la Generalitat amb 647 milions més que amplia els col·lectius als quals es destinarà les ajudes i que han estat consensuats amb tots els agents socials.

La formació tant dels empresaris com dels treballadors va ser un altre dels temes que va eixir en el debat. Tots van estar d’acord en la necessitat de la formació i el reciclatge per a poder desenvolupar l’activitat i ser presents en aquells espais en els quals ho està el client. «Moltes de les empreses ja estan digitalitzades des de fa anys, a vegades el problema és en determinats sectors i amb alguns treballadors, però en la seua majoria compten amb un desenvolupament digital bo», van assenyalar en la taula. Quant a la reinvenció dels sectors i el teixit productiu, van apuntar que no és qüestió de reindustrialitzar l’economia valenciana, sinó de sumar. «No cal reinventar-se, tampoc canviar el sistema productiu. L’important és conservar el que es té. Tenim la primera indústria turística del món, hem de mantindre-la i desenvolupar l’I+D+i i la indústria, cal sumar, no canviar una cosa per l’altra», va apuntar el president d’ ATA.

Tant Llaura com Espinar, Castillo i Saiz van assenyalar que els ERTO’s i les ajudes havien sigut uns bons mecanismes per a fer costat a les empreses en aquests mesos, però que no podien finalitzar al setembre i havien de mantindre’s, com a mínim, fins a final d’any, fins i tot fins al 2024, any en què es preveu la ‘recuperació’.