És de sobres conegut que el teixit industrial del nostre país està compost per una immensa majoria de pimes quasi anònimes i unes poques grans empreses que li sonen a tothom. Els polítics ho reivindiquen quan els ve bé –molt en aquesta època, precisament- i s’obliden la resta del temps, com si la cosa no fora amb ells. Però de tant en tant hi ha algú que recorda una cosa semblant al fet que “el desenvolupament de l’economia i el consum del país se sosté amb les primeres i no amb les segones”.

De les segones tot el que tenim són notícies de comportaments abusius per ací i per allà –llija’s elèctriques o companyies de telecomunicacions, per exemple- reacomodament en consells de direcció d’aqueixos mateixos polítics que ahir eren sospitosos de donar-los tracte de favor i, això sí, quan es parla de resultats, milionàries xifres de beneficis, estiga l’economia pròspera o no. I, ja en xicoteta escala i d’una manera més privada, tenim també notícies a vegades d’absurdes burocràcies internes que afebleixen la relació amb clients i proveïdors o polítiques corporatives molt envanides i pagades de si mateix, que et deixen la sensació que viuen en una realitat diferent i que elles mateixes creuen definitivament superior.

Tal vegada per això un s’alegra que no hi haja massa, encara que per això mateix també s’arroguen el poder que no es mereixen. Un se sent més còmode entre pimes, a les quals la digitalització i la internacionalització els sona moltes vegades a quimera inassolible, perquè no tenen temps per a detindre’s un moment i mirar en el futur, de tan aclaparador com els resulta el present. Reivindicar el paper d’eixe teixit empresarial és important per a recalcar la importància d’establir polítiques que pensen en ella.

Aquest mateix mes s’ha aprovat el Marc Estratègic en Política Pime 2030, nom grandiloqüent que vol afavorir el seu creixement i donar suport precisament al seu accés a la digitalització i la internacionalització. Està dotat amb 456 milions d’euros i una altra de les seues línies està enfocada a “actuacions de millora de l’eficiència energètica i reducció del consum d’energia final”.

Les empreses d’instal·lacions elèctriques, telecomunicacions i energies renovables que formen part d’Aselec responen bé a aquest model i encaixen bé també amb aqueixes necessitats. I tots els que esteu al capdavant d’elles sabeu que ningú us regalarà el present, si no feu el possible per avançar-vos al futur cada dia un pas més. L’empresari d’una pime instal·ladora de hui dia sap millor que ningú que la clau de l’èxit en el negoci respon moltes vegades a la frase “canviar tot perquè res canvie”.

Luis García
Periodista especialitzat en el sector elèctric – Instaladores 2.0