El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei per a mantindre la factura final de l’electricitat dels consumidors aquest 2021 en el mateix nivell que 2018. La norma combina mesures generals, que beneficien a tots els consumidors, amb mesures específiques de major incidència en els consumidors vulnerables, les famílies, les pimes i el teixit industrial, així com el medi ambient i els territoris pròxims als grans embassaments.

Així, entre les actuacions destinades a tots els consumidors, el Reial decret llei inclou mesures conjunturals, com rebaixar l’Impost Especial de l’Electricitat al 0,5% i suspendre fins a final d’any l’Impost sobre el Valor de Producció d’Energia Elèctrica, que grava amb un 7% a la generació; augmentar en 900 milions d’euros l’aportació de la recaptació de les subhastes de CO2 destinada a cobrir costos del sistema elèctric fins als 2.000 milions durant l’exercici; o minorar temporalment els ingressos extraordinaris que està provocant l’elevada cotització del gas en algunes centrals elèctriques.

A l’una, entre les mesures amb major incidència en consumidors concrets, s’incrementa la protecció dels vulnerables, les famílies i les pimes, establint un subministrament mínim vital que prohibeix el tall del servei per impagament als beneficiaris del Bo Social Elèctric durant sis mesos addicionals als quatre ja existents. També es limita el creixement de la tarifa de gas (TUR) per a impedir un fort increment per l’impacte del cost de la matèria primera. A més, es crea un nou mecanisme per a fomentar la contractació d’electricitat a termini, que beneficiarà especialment al teixit industrial

D’altra banda, es modifica la Llei d’Aigües per a ordenar l’ús de l’aigua com ben ambiental i social de primer ordre. Així, nous límits mensuals al ritme de desembassat i volums mínims de reserva protegiran el medi ambient i permetran el desenvolupament d’activitats econòmiques sostenibles lligades a la dinamització dels municipis riberencs.

REDUIR L’IMPACTE DEL GAS

Aquestes mesures de xoc s’afigen a les ja aprovades el mes de juny passat per a esmorteir l’impacte de la cotització del gas en l’electricitat i en el conjunt de l’economia. En aquell moment, l’Executiu va rebaixar l’IVA sobre l’electricitat del 21% al 10% fins a final d’any, per a subministraments fins a 10 kW, i va decidir suspendre l’Impost del 7% a la generació durant el tercer trimestre, indicant que es mantindria vigilant per a actuar en el cas que fóra necessari.

Des del mes de juny, catapultat per la cotització del gas natural en els mercats internacionals i per l’elevada cotització del CO₂ a la UE, el preu del mercat majorista de l’electricitat ha crescut un 80%, aconseguint uns nivells mai vistos que han creat alarma social i són motiu d’evident preocupació.

Considerant que els desajustaments entre oferta i demanda en el mercat global del gas romandran durant els pròxims mesos, el Govern ha optat per aprovar una bateria de mesures extraordinàries amb aplicació immediata per a previndre i esmorteir l’impacte dels costos energètics sobre els consumidors i sobre el conjunt de l’economia. La situació crítica dels mercats energètics coincideix amb la senda de recuperació després de la pandèmia i és prioritari evitar un alentiment del ritme de creixement.

Per a detindre eixa espiral, el Reial decret llei estableix mesures concordes amb l’ordenament jurídic intern i amb la normativa europea. La seua aplicació immediata deixarà l’esforç econòmic dels consumidors per a cobrir la seua demanda d’electricitat aquest 2021 en el mateix nivell que en 2018 (sense considerar l’IPC), uns 600 euros anuals en el cas d’un consumidor mitjà en baixa tensió.

MESURES TEMPORALS

Entre les decisions adoptades, destaquen les fiscals: prorrogar fins a cap d’any la suspensió de l’Impost sobre la Venda de la Producció d’Energia Elèctrica (IVPEE), que grava amb un 7% la generació; reduir des del 5,1% fins al 0,5% el tipus de l’Impost Especial sobre l’Electricitat (IEE) -el mínim permés per la regulació comunitària-, i ampliar l’import recaptat amb les subhastes europees de CO₂ per a cobrir càrrecs del sistema elèctric des dels 1.100 milions pressupostats per a 2021 fins als 2.000 milions.

Igualment, s’ha aprovat la minoració temporal de l’excés de retribució que estan obtenint les centrals de generació elèctrica no emissores en el mercat majorista, gràcies a la repercussió sobre ell mateix d’uns costos de gas que no suporten. S’aplica una fórmula similar a l’empleada per a minorar el dividend de carboni de les centrals no emissores, ara en tramitació en el Congrés.

Amb aquesta fórmula, la rebaixa retributiva serà proporcional al preu del Mercat Ibèric del Gas (MibGas). Amb els nivells actuals es recuperaran uns 2.600 milions fins al 31 de març de 2022, moment en què s’espera s’hagen superat les tensions en el mercat global de gas.

La minoració és una mesura proporcionada que actua sobre els beneficis extraordinaris, sobrevinguts sobtada i inesperadament pels desajustaments en els mercats internacionals del gas natural, i que no va poder ser considerada en les previsions de negoci.

REPERCUSSIÓ IMMEDIATA EN LA FACTURA

Aquest pla de xoc té repercussió immediata en la factura dels consumidors, bé per la reducció impositiva, bé perquè tant els ingressos per les subhastes de CO₂ com per la minoració de gas rebaixen els càrrecs a repercutir en les tarifes. Aquests imports s’han revisat i actualitzat fins a cap d’any, de manera que els càrrecs aplicables seran un 96% inferior als actuals. Això permet rebaixar la part regulada de les factures finals dels consumidors en una forqueta que abasta des del 47,2% de les llars fins al 24,5% de la gran indústria. Addicionalment, sobre aquesta disminució s’aplicarà la menor pressió fiscal.

També per a afrontar la conjuntura dels pròxims mesos, es limitarà durant un semestre l’impacte del cost de la matèria primera en el càlcul de les tres bandes de la tarifa d’últim recurs de gas natural (*TUR), de manera que l’increment mitjà en la pròxima revisió trimestral, l’1 d’octubre, serà del 4,6%, en lloc del 29%. Les quantitats degudes es repercutiran en les següents revisions, amb un mecanisme amortidor similar a l’existent per a les bombones de butà.

MESURES AMB VOCACIÓ DE PERMANÈNCIA

Juntament amb les mesures anteriors, l’Executiu ha aprovat unes altres amb vocació de permanència, com un nou subministrament mínim vital que amplia la prohibició de tall del servei elèctric als consumidors vulnerables durant sis mesos addicionals als quatre ja existents -deu en total-, temps en el qual es garantirà un proveïment mínim de confort.

A fi d’augmentar la liquiditat dels mercats a termini, el Govern convocarà subhastes de contractes de compra d’energia. Els grups empresarials dominants oferiran electricitat de manera proporcional a la seua quota, i les comercialitzadores independents, així com els grans consumidors, podran adquirir-la i subscriure amb ells contractes a termini amb un període de liquidació igual o superior a un any.

La norma preveu també la reforma de la tarifa regulada -el preu voluntari al xicotet consumidor (PVPC)- perquè incorpore la referència de preu de la subhasta amb una ponderació màxima del 10%. Les comercialitzadores lliures que adquirisquen energia per aquesta via hauran d’indicar-ho en les factures dels seus clients.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aprovarà un calendari per a aquestes subhastes i la primera tindrà lloc abans que acabe l’any; Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP oferiran 15.830 GWh, equivalents al 6,3% de la demanda elèctrica nacional en 2020.

L’AIGUA, BEN NATURAL I SOCIAL DE PRIMER ORDRE

D’altra banda, atesa la consideració de l’aigua embassada com un bé de primer ordre econòmic, social i ambiental, es modifica la Llei d’Aigües per a evitar sobtats desembassaments. Així, a l’inici de cada any hidrològic, les confederacions hidrogràfiques fixaran un règim mínim i màxim de cabals mensuals a desembassar en els embassaments majors de 50 Hm³, tant per a situacions de normalitat hidrològica com de sequera prolongada, així com un règim de volums mínims de reserves embassades per a cada mes.

Aquesta introducció de criteris d’utilització racional dels recursos hídrics evitarà efectes indesitjats sobre la flora i la fauna, i contribuirà a aconseguir els objectius ambientals fixats per la normativa europea. D’altra banda, ajudarà a afrontar els efectes del canvi climàtic en la disponibilitat d’aigua a Espanya, superiors al 15% a mitjà termini i entre el 35% i el 40% en un horitzó a llarg termini. Alhora, es procurarà facilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques sostenibles lligades a la dinamització dels municipis riberencs.

Aquestes mesures s’afigen als dos projectes de Llei que el Govern ha remés a les corts per a la seua aprovació, i per als quals hui el Consell de Ministres ha aprovat la seua tramitació per la via d’urgència. El primer crea el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, que redistribuirà entre tots els vectors energètics el cost de les renovables històriques; el segon actua sobre la retribució del CO₂ no emés del mercat elèctric. La seua completa aplicació reduirà la factura final de les llars en més d’un 15%.

AMPLIACIÓ DEL TERMINI DE COBERTURA DE LES AJUDES DIRECTES A AUTÒNOMS I EMPRESES

A més s’ha modificat el Reial decret llei 5/2021 de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, per la qual s’amplia l’àmbit temporal cobert per les ajudes directes per a autònoms i empreses.

S’amplia en quatre mesos, des del 31 de maig fins al 30 de setembre, el termini de cobertura de les ajudes. Així, aquestes ajudes de caràcter finalista podran emprar-se per al pagament de deutes i costos fixos assumits per les empreses des de març de 2020 fins al 30 de setembre de 2021.

A més, el Reial decret llei aclareix que, dins de les finalitats a les quals es poden destinar les ajudes, el concepte de costos fixos incorreguts inclou les pèrdues comptables generades durant el període de cobertura. Així, els autònoms i empreses podran destinar les ajudes a satisfer deutes i realitzar pagaments a proveïdors i altres creditors, financers i no financers, així com a compensar els costos fixos incorreguts, incloses les pèrdues comptables, sempre que s’hagen generat en el termini establit i procedisquen de contractes anteriors al 13 de març de 2021 (data d’entrada en vigor del Reial decret llei 5/2021).

Aquestes modificacions permetran a les comunitats autònomes que encara disposen de part dels recursos assignats realitzar noves convocatòries d’ajudes en el que resta d’any. L’objectiu és maximitzar l’efecte dinamitzador de les ajudes, perquè arriben a totes les empreses de tots els àmbits geogràfics que el necessiten, contribuir a reduir el sobreendeutament de les empreses i reforçar els seus balanços, consolidant la recuperació econòmica.

L’ampliació del termini de cobertura, completa l’extensió de l’àmbit d’actuació que es va aprovar a l’abril de 2021. Aquesta modificació va permetre a les Comunitats Autònomes incloure sectors addicionals i permetre l’accés a les ajudes empreses que, per circumstàncies excepcionals, hagueren registrat pèrdues en 2019.

Fuente: https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/Paginas/enlaces/140921-enlace-luz.aspx